Situat a la falda de la serra de Collserola i amagat entre els revolts de l'avinguda del Tibidabo, el parc de la Font del Racó ès un espai forestal amb un fort pendent que conté la vegetació primitiva típicament mediterrània que inclou garrofers, pins blancs i pinyoners, xipresos, palmeres, etc. i algunes espècies introduides de jardineria com els grans lledoners que hi habiten.
A la part baixa del parc hi trobem un enorme i elegantíssim roure catalogat com arbre d'interés local. Amb una alçada d'uns 18mt, i amb més de 100 anys de vida, el roure te una capçada ampla i majestuosa formada per grans branques que s'enlairen buscant la llum dins el conjunt forestal.
diumenge, 19 d’abril del 2015
dilluns, 13 d’abril del 2015
La pandemia dels oms
A l'entrada del poble de Travesseres hi ha un om d'uns 10m d'alçada en molt bon estat de conservació. Un veí del poble em va dir que en el mateix lloc n' hi havia un de molt gran que va morir fa molt temps d'una greu enfermetat i que posteriorment van plantat aquest que va venir vacunat d'orígen.
Els oms són arbres caducifolis que viuen preferentment en zones humides. Les fulles són ovals, alternes, un xic asimètriques i doblement dentades. Les flors apareixen abans que les fulles i són inflorescències de color vermellós. Els fruits són samares alades.
.
diumenge, 12 d’abril del 2015
Una alzina surera catalogada al parc de Monterols
Al parc de Monterols de Barcelona trobem una alzina surera
centenària catalogada com a arbre
d’interès local.
La surera o també anomenat suro, és un arbre de mida mitjana que
pot assolir excepcionalment els 20m d’alçada, les seves fulles persistents,
verdes tot l’any són menudes i peludes
al revers. La capçada és força esclarissada i el tronc, sovint tortuós.
El tret més
característic d’aquest arbre és l’escorça de color gris clar, molt gruixuda i
esponjosa, profundament clivellada que recobreix el tronc i el conjunt del
brancatge i de la que s’extreu el suro, que té múltiples aplicacions
industrials. Tanmateix el suro és un formidable aïllant tèrmic que protegeix
l’arbre del foc, de manera que és una de les poques espècies capaç de rebrotar
després d’un incendi forestal.
La surera fa boscos esclarissats a la terra baixa
mediterrània anomenats suredes, on
conviu amb altres espècies arbòries com les alzines els castanyers o el pi
pinyoner i amb espècies arbustives com ara l’arboç, el bruc, l’argelaga, l’arç
i l’estepa. A causa de l’extracció comercial del suro la majoria de suredes han
perdut el sotabosc primitiu
divendres, 10 d’abril del 2015
Garrofers centenaris al parc de Monterols
Els garrofers centenaris del parc. Ceratonia siliqua
Quelcom rellevant
del parc de Monterols és la gran quantitat de garrofers centenaris que hi
habiten, hereus d’un passat agrícola, sovint de fam i misèria.
Originaris del golf
Pèrsic, els garrofers, els van introduir els fenicis arreu del litoral
mediterrani per la seva resistència a la sequera i als sols erms. El seu fruit,
la garrofa, és un llegum gran, de
color bru, gairebé negre a la maturitat, que durant segles s’ha utilitzat com a
farratge per al bestiar i en menor proporció també l’ha consumit l’home. Amb la
seva polpa s’han elaborat dolços, begudes i sobretot succedani de xocolata.
A Catalunya, després
de la guerra civil espanyola i de la crisi de la vinya a causa de la fil·loxera
els garrofers es van expandir arreu del litoral. Amb la industrialització i la
conseqüent davallada del bestiar de treball, el conreu de la garrofa va entrar
en regressió. Avui, cercles gastronòmics la reivindiquen.
diumenge, 5 d’abril del 2015
divendres, 27 de març del 2015
Un jardí de cactus a Altafulla

Un jardí molt particular, el de l'Antonio Diaz Cazorla, un informàtic retirat que fa més de 10 anys es dedica exclusivament als cactus. Es va comprar un tros de bosc al costat d'Altafulla i no ha parat d'ampliar el seu jardí amb espècies autòctones i exòtiques que ha aconseguit viatjant arreu del mon. Per a garantir el regatge, ha construit un conjunt de bases i superfícies de recepció d'aigua de pluja que li ha permès una gran autonomia, a excepció d'algún estiu extremadament eixut que s'ha vist obligat a comprar aigua.

L'Antonio treballa al seu jardí de sol a sol, es una passió que viu en solitari i que comparteix ocasionalment amb amics i visitants esporàdics. Coneix el nom científic de les més de 600 espècies de cactus que te plantats, que cuida amb absoluta dedicació i estima.
Compagina la jardineria amb l'art, construeix instal.lacions escultòriques amb una gran càrrega simbòlica a base de pedres de diferents colors, textures, formes i tamanys.

divendres, 6 de març del 2015
La primavera molt a prop
Depenent del clima, a les darreries del mes
de febrer ametllers
i mimoses escampen la seva fragància i color arreu del paisatge. Clapes
blanques lleugerament rosades alternen amb punts de color d’un groc cridaner com si fossin alegres pinzellades pintades
sobre un fons d’hivern. Aquest dibuix ens mostra la proximitat de la primavera,
l’estació més productiva de l’any, la que desferma sobtadament un allau de vida i
de color.
En molt pocs dies, el paisatge canvia
radicalment, els arbres s’omplen de fulles les flors despleguen el seu arsenal
multicolor i l’herba tendre entapissa tots els racons del territori.
L’eclosió de les flors es un dels moments estel·lars
de la primavera, el seu color no es un caprici de la natura sinó que respon a
una necessitat estratègica d’atraure
insectes per garantir la reproducció de l’espècie, així doncs les flors
més vistoses es pol·linitzen mitjançant insectes i les menys atractives a
través del vent o altres mitjans.
L’ametller. Prunus
dulcis
L’ametller es el primer fruiter que ens avisa
de la proximitat de la primavera. Obre les seves flors abans que sortint les
fulles quan encara fa fred i fins i tot quan
glaça.
És un arbre de secà de la terra baixa, d’origen
oriental i naturalitzat a la regió mediterrània. Pertany a l’extensa família de
les rosàcies amb fulles lanceolades i
dentades i amb flors molt abundants amb 5 pètals de color blanc lleugerament
rosat.
El fruit de color verdós i amb un borrissol
superficial és l’ametlló i la
llavor, -la part comestible-, l’ametlla
de gran valor nutricional que conté proteïnes, greixos, sucres vitamines i
minerals en quantitats variables.
Es cultiven dues varietats d’arbres que donen ametlles dolces i amargues. Les
amargues són tòxiques i s’utilitzen per
a fer cremes i altres cosmètics i les dolces tenen infinitat d’aplicacions en la
indústria alimentaria i a la nostra cuina. La closca llenyosa tanmateix
s’utilitza com a combustible.
L’ametlla és el fruit sec que té el grau de
cotització més elevat en el mercat internacional de la fruita seca.
Monserrat al fons des de l'autopista de Manresa, anant cap a Cerdanya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


