Al parc de Monterols de Barcelona trobem una alzina surera
centenària catalogada com a arbre
d’interès local.
La surera o també anomenat suro, és un arbre de mida mitjana que
pot assolir excepcionalment els 20m d’alçada, les seves fulles persistents,
verdes tot l’any són menudes i peludes
al revers. La capçada és força esclarissada i el tronc, sovint tortuós.
El tret més
característic d’aquest arbre és l’escorça de color gris clar, molt gruixuda i
esponjosa, profundament clivellada que recobreix el tronc i el conjunt del
brancatge i de la que s’extreu el suro, que té múltiples aplicacions
industrials. Tanmateix el suro és un formidable aïllant tèrmic que protegeix
l’arbre del foc, de manera que és una de les poques espècies capaç de rebrotar
després d’un incendi forestal.
La surera fa boscos esclarissats a la terra baixa
mediterrània anomenats suredes, on
conviu amb altres espècies arbòries com les alzines els castanyers o el pi
pinyoner i amb espècies arbustives com ara l’arboç, el bruc, l’argelaga, l’arç
i l’estepa. A causa de l’extracció comercial del suro la majoria de suredes han
perdut el sotabosc primitiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada