Depenent del clima, a les darreries del mes
de febrer ametllers
i mimoses escampen la seva fragància i color arreu del paisatge. Clapes
blanques lleugerament rosades alternen amb punts de color d’un groc cridaner com si fossin alegres pinzellades pintades
sobre un fons d’hivern. Aquest dibuix ens mostra la proximitat de la primavera,
l’estació més productiva de l’any, la que desferma sobtadament un allau de vida i
de color.
En molt pocs dies, el paisatge canvia
radicalment, els arbres s’omplen de fulles les flors despleguen el seu arsenal
multicolor i l’herba tendre entapissa tots els racons del territori.
L’eclosió de les flors es un dels moments estel·lars
de la primavera, el seu color no es un caprici de la natura sinó que respon a
una necessitat estratègica d’atraure
insectes per garantir la reproducció de l’espècie, així doncs les flors
més vistoses es pol·linitzen mitjançant insectes i les menys atractives a
través del vent o altres mitjans.
L’ametller. Prunus
dulcis
L’ametller es el primer fruiter que ens avisa
de la proximitat de la primavera. Obre les seves flors abans que sortint les
fulles quan encara fa fred i fins i tot quan
glaça.
És un arbre de secà de la terra baixa, d’origen
oriental i naturalitzat a la regió mediterrània. Pertany a l’extensa família de
les rosàcies amb fulles lanceolades i
dentades i amb flors molt abundants amb 5 pètals de color blanc lleugerament
rosat.
El fruit de color verdós i amb un borrissol
superficial és l’ametlló i la
llavor, -la part comestible-, l’ametlla
de gran valor nutricional que conté proteïnes, greixos, sucres vitamines i
minerals en quantitats variables.
Es cultiven dues varietats d’arbres que donen ametlles dolces i amargues. Les
amargues són tòxiques i s’utilitzen per
a fer cremes i altres cosmètics i les dolces tenen infinitat d’aplicacions en la
indústria alimentaria i a la nostra cuina. La closca llenyosa tanmateix
s’utilitza com a combustible.
L’ametlla és el fruit sec que té el grau de
cotització més elevat en el mercat internacional de la fruita seca.
Monserrat al fons des de l'autopista de Manresa, anant cap a Cerdanya