El conte "El hombre que plantaba árboles"

Ahir la meva amiga Cristina Figuerola em va deixar un llibre preciòs: "El hombre que plantaba árboles", d'un escriptor de la Provença anomenat Jean Giono (1895-1970).
Es un conte curt que tracta d'un pastor que cada nit, a la vora del foc selecciona acuradament cent glans i altres llavors per plantar-les al dia següent en un territori erm. La perseverança del pastor aconsegueix  transformar un desert en un bosc ufanòs on l'aigua torna a brollar i la vida a funcionar.

El compte explicat per un home que casualment  ensopega amb el pastor comença així: "Para que el carácter de un ser humano desvele cualidades verdaderamente excepcionales, hay que tener la fortuna de poder observar su actuación durante largos años. Si dicha actuación está despojada de todo egoísmo, si la idea que rige es de una generosidad sin par, si es absolutamente cierto que no ha buscado ninguna recompensa y que, además, ha dejado huellas visibles en el mundo, entonces nos hallamos, sin duda alguna, ante un carácter inolvidable."

Una historia entranyable.

Escapada a Colonia (Alemania)

Una escapada de 4 dies a Colònia (Alemanya) m’ha permés fer un tastet dels magnífics racons que es poden visitar en aquest país i també de la quantitat d’arbres centenaris que encara són drets i vius.

El Rheinsteig es una ruta de senderisme que corre paral·lela a la riba est del riu Rhin des de Bonn fins a Wiesbaden . La ruta sencera comprén  320Km i permet organitzar fàcilment excursions a mida ja que a qualsevol  punt del camí hi ha una estació de tren o una parada de bus.

Hem fet dos jornades entre Bad Honnef i Linz, la primera creuant una fageda impressionant  i la segona caminant al costat del Rhin.

Platans centenaris al costat del riu Rhin

Perímetre plataner: 27pams= 5.40mt

Em quedo amb les ganes de tornar-hi a la tardor per contemplar l'explosió de colors i sentir el xiuxiueig de la fullaraca arrossegada pel vent.

Explorant els voltants de Puigcerdà

L'altre dia vaig iniciar la recerca d'arbres singulars als voltants de Puigcerdà. Cases senyorials, casetes de fusta amb encant, pintades amb colors ocres i taronjes.
Arbres imponents dins els jardins de finques espectaculars, fileres de pollancres altíssims que separen propietats.
Hem queda molt per explorar.

Els avets monumentals de Das

Avet petit de Das (4m. de perímetre)
.

 Consultant el web de la Generalitat de Catalunya vaig descobrir que entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà, (l’àmbit territorial de la meva recerca) els únics arbres catalogats com a monumentals es trobaven en una finca particular de Das, propietat de la família Arderiu. 

Van anar a veure’ls amb la Montserrat Serrahima i unes a amigues seves. Era al capvespre i quedaven pocs minuts  de sol quan ens varem trobar amb la Mercè Arderiu i el Manel Sant. Vaig embogir d’emoció quan vaig veure aquell parell de colossos, gegants arboris impressionants que es mereixen realment el qualificatiu que els han atorgat.

. 

Avet gran de Das (6mm de perímetre)

Definició d’arbre monumental:   "Arbre notable, per les mides excepcionals dins de  la seva espècie, l’edat la història o la particularitat científica  i, declarat expressament protegit”

Actualment hi ha 213 arbres monumentals a Catalunya.

S'estableixen també altres nivells de protecció: 
els arbres d'interés comarcal, local, urbanístic i cultural.

La mainada de la familia Arderiu i altres amics passaven els dies jugant dalt de l'arbre a families, cada branca era una estança de la casa: el menjador, els dormitoris, la cuina etc. Tenien un cistellet per pujar trasteries.

El Puk i el til.ler de les cases de la Llosa

El meu amic Puk (el meu gos) amb tota probabilitat ha mort. Va marxar amb 3 metres de cadena al coll el dia abans de Nadal i encara no ha tornat,  no vull ni pensar que li ha deparat l’atzar. L'he anat a buscar pel terme les poques hores de sol que tenia lliures de feina, l'he cridat mil cops amb la il.lusió de sentir-lo udolar o bordar, però res de res, cap senyal, cap esperança.

A les darreries de novembre em va acompanyar a veure el gran til·ler de les cases de la Llosa, un arbre ufanós  amb una capçada molt regular que projectava una gran ombra.

La sequoia del cementiri de la Seu d'Urgell

La sequoia del sementiri de la Seu d'Urgell és espectacular, be, a California n'hi ha de molt més grans però per a nosaltres que no hi estem avessats, és un exemplar de mesures imponents.
La localització dins el cementiri li confereix una singularitat especial.
L'encarregada em va dir que hi ha un projecte previst per deixar la sequoia fora del recinte ja que els ninxols que hi ha darrera no es poden utilitzar perqué tenen vida pròpia a causa dels moviments que provoca el creixement de l'arbre.

Els nínxols del voltant estan buits 

Un cirerer centenari a Músser

En Jep em va parlar d’un cirerer molt gran a Músser. Un exemplar immens per ser un fruiter, està situat en el prat davant del Pàrquing de l’entrada del poble. Hauré d’esperar a la primavera per veure el grau de salut de l’arbre, es molt probable que estigui parcialment mort. Ja veurem. 

Fa gairebé dos metres de perímetre.

El tronc surt d'un mur de pedra seca