Viatge al Perú

La fotografia de referència del meu viatge a Perú: el Machu Pichu un indret únic absolutament fascinant, un lloc d'una bellesa extrema que t'atrapa i et magnetitza..

Machu Pichu és una de les set meravelles del món.

A Iquitos un "treehouse" de 5 plantes al decadent Hotel Fritzcarraldo on es van allotjar Klaus Kinski i la resta de l'equip de rodatge de les dues surrealistes pel.lícules que Werner Herzog va filmar a la selva amazònica (Fritzcarraldo i Aguirre la cólera de Dios).


Les cases dalt dels arbres, la meva debilitat.

Tres dies a la selva amazònica caminant amb un guia a la recerca d'arbres gegantins. Un regal per als sentits.

Molts dels arbres centenaris que vam veure eren de la familia de les ceibas, génere botànic que inclou  més de 40 espècies diferents distribuides majoritariament per centroamérica.
Poden arribar a tenir més de 70mt d'alçada i més de 3mt de diàmetre. Les arrels tabulars en part aèrees li confereixen un aspecte molt particular i participen en l'arriostrament de l'arbre. Les ceibes són molt venerades entre diferents cultures pre-hispàniques.

Un castanyer únic camí de Toloriu

En Ventura Altarriba em va parlar d'un castanyer camí de Toloriu, un exemplar únic bastant deteriorat però molt interessant pel seu possible orígen doncs podria tractar-se d'un arbre plantat pels senyors de Toloriu per tenir a l'abast una font d'aliment.

 

A Cerdanya no hi castanyers del génere Castanea, podem trobar castanyers d'indies (Aesculus hippocastanum) com arbres ornamentals a diferents finques particulars però el fruit del castanyer bord es tòxic.

Els gegantins cedres de Queixans

A Queixans, dins el jardí d'una casa particular hi ha dos cedres impressionants (Cedrus atlantica) , un dels quals te un perímetre de 4,18cm. El mur que tanca la propietat impedeix la visió completa dels arbres. Vam tenir sort de trobar un dels familiars que amablement ens va deixar entrar. Un luxe

Tree Houses

Casetes dalt dels arbres, un sommi molt comú de molta gent arreu del mon.

 

Sovint he observat alguns arbres pensant si eren aptes per a construir-hi una caseta.
Aquest estiu en Quimet ha fet realitat aquest somni.
En aquest cas, el projecte dissenyat de forma improvitzada, s'ha construït sobre un rierol i entre verns (Alnus glutinosa) molt verticals que han permés crear dos plataformes o estançes a diferents nivells. El sostre a dos aigües s'aguanta mitjançant un encaballament peculiar utilitzat en algunes construccions de pagés. Un pont de troncs connecta la casa familiar  amb la cabana i salva el desnivell.
Ha quedat fantàstica.

Salzes podats arran del tronc

Perquè poden els salzes arran del tronc?
La resposta no m'acaba de convèncer. M'han dit que es per fer llenya, però altres arbres no els poden pas així. Es un fet curiós doncs després un cop podats tenen més tendencia a podrir-se doncs l'aigua queda més facilment emmagatzemada a la base del tall.

 Un salze molt gran a Montellà. Fixeu-vos amb el plomall de fulles tendres que neixen a la base del tall.

Arbres gegantins a Alemania

He tornat a Colonia (Alemania) per veure els boscos de planifolis en plena explosió primaveral.
Vam fer el mateix recorregut que el darrer cop que hi vam anar a l'hivern, quan el paisatge era completament nevat i els arbres totalment despullats de fulles. Ara, sobre un mantell de fulles seques, els mateixos arbres s'enlairen cap al cel  carregats de tones de fulles verdes i tendres que tremolen amb la música del vent.










Pluges torrencials han inundat algunes poblacions del sud d'Alemania aquesta primavera. Nosaltres vam trobar un munt d'arbres caiguts al mig del camí, algun moment vam pensar que hauriem de tornat enrera.

Faig gegant a l'interior d'un jardí particular

El que m'ha sobtat més d'Alemanya es la quantitat d'arbres gegantinsque hi ha per tot arreu. 

A Catalunya molts dels arbres que he vist a Alemania estarien catalogats com a monumentals.

Allí són arbres habituals doncs n'hi ha per tot arreu.
 M'agradaria saber quines dimensions tenen els arbres catalogats com a monumentals a Alemania.

Algú em pot respondre ?.

Hauré de buscar en els seus catàlegs.

   

                                                               

 El darrer dia vam fer un recorregut amb bicicleta per la ciutat de Colonia. Un "divertimento" a tots nivells gaudint de la natura. Vam anar seguint el marge del riu (Rhin) a través dels seus amplis parcs jardins i avingudes. Vaig veure arbres gegantins , salzes, clops i plàtans entre altres.

El til.ler i el boix grevol de San Romà

Observant un cadell de cavall vaig coincidir amb la Dolors de Cal Manó de Montellà. Em va acompanyar a San Romà a veure un til.ler i un boix grevol singulars que m'havia dit en Ventura, el guarda forestal.
La tarda era ja molt avançada, el sol rogent del capvespre no tardaria a sortir, però malgrat el fred que feia vam enfilar cap a San Romà.

El plàtan monumental de Monistrol

Amb els germans grans hem anat a Montserrat a fer un esmorzar de forquilla i a recordar vells temps quan els pares ens hi portaven un cop l'any. Era tot un clàssic.
El programa ha estat intens, primer les veus de l'escolania,  després el funicular a Sant Joan i la magnífica passejada pel bell mig de la serralada. De baixada visita al sorprenent museu de l'abadia  i  parada a Monistrol a picar alguna cosa, era hora de berenar.
Descobrim Monistrol, un poble arrecerat  als peus de  l'emblemàtica muntanya, amb els seus carrers estrets d'aspecte medieval, les seves façanes enlairades i les siluetes del Cavall Bernat com a teló de fons. Una magnífica descoberta, i el millor de tot, trobar-me casualment amb  un arbre monumental a Monistrol, el Plàtan  d'en Gibert.

Els meus 4  germans grans i la Lina a Montserrat

El Plàtan d'en Gibert (AM)

 

La Cerdanya del geògraf Pau Vila

El llibre "La cerdanya" de Pau Vila es va publicar l'any 1926.
Vull transcriure alguns paràgrafs d'exquisida literatura d'aquest geograf eminent que ha estat el més destacat i influent de tots els geografs catalans d'aquest segle.

Un cop d'ull
" El que venint de Barcelona arriba per primera vegada a la Cerdanya, resta sorprès davant del magnífic paisatge d'aquella terra oberta amplament en el cor mateix del Pirineu badat a l'entorn d'ella en dues rengleres de cims alterosos, que la major part de l'any són blancs de neu. Camps i prades la cobreixen, vorejats amb cledes vives de verns i arbres blancs, .."

"De llevant a ponent, el Segre recull de tots els vessants les aigües que reguen les terres i les vesteixen de la verdor característica de la Cerdanya, la qual  de primer antuvi dóna la impressió d'un país alpestre, enfortida encara amb la vissió de les vacades i eugassades que fan dringar els esquellots mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar, i els poblets, coberts de llosa negre, de cases grans, amb grans porxades plenes d'herba, i les carretes que hi van i vénen, al pas feixuc dels bous junyits.
Però un cel blau i net dóna un to mediterrani a aquest paisatge muntanyenc, en tal manera que l'observador de cop i volta no posarà en clar quina sia la causa d'aquesta gràcia mediterrània en plena regió pirinenca."

L'aspecte de la plana
"El maridatge del terreny i el clima, ajudat pel treball humà dóna l'aspecte general d'un país.
A Cerdanya, el paisatge que hom veu tot seguit és d'una plana verdejant, voltada de muntanyes pelades fins a la franja on negregen els boscos que toquen els rasos coberts de neus gairebé perennes.
Però aviat l'observador es dóna compte que aquella plana no és tota horitzontal, que està formada per l'esgraonament de les terrasses. Les que fan de riberes als rius estan cobertes de prats tancats per rengleres de pollancres i verns o baixos murs de pedra seca. De fàcil regatge, són amarades d'aigua, i per això verdegen tot l'any si la gelada no les mustiga o la neu no les cobreix: és la bona gleva on pastura el bestiar gros quan no és a muntanya. Vora els corrents d'igua els arbres de ribera arrengleren llurs tofes de verdor.
Damunt la segona renglera campegen les terres de pa o de trumfes, que s'enfilen encara pels turons,...Entre mig d'aquestes dues terres nodridores hi ha la majoria dels pobles de la Plana, amb llurs cases pagesívoles, de grans eres, grans portals i grans porxades, cobertes de pissarra."

.....Per orient la plana ceretana s'atura,.......al peu de les terres vermellenques de Coll Rigart, escorxades per les aigües i soldades als estreps de lloms arrodonits i pelats formats per les pissarres del silúric.

El planell de la Perxa
Dalt del planell, els vents, sense aturador, són impetuosos; ni un arbre s'ha pogut aixecar a desafiar-los. Els esplets tampoc hi creixen; només s'hi fan alguns prats magres a redós d'alguna lleu ondulació. Pel demés tot és erm en les terres agres que el granit impermeable que quasi aflora, manté xopes d'aigua.

Les costes
A la Baga el pendent és ràpid, les roques silúriques fosquegen i les boscuries devallen fins el cinturó de turons terciaris.....
La verdor gemada de la Plana, que puja encara pels aiguavessos....., s'acaba en sec allà on no arriben les aigües de rius i torrenteres. Aquests regatges posen,..., en un contrast violent la vegetació esponerosa de les terres regades i l'erm terròs o la garriga magre per manca d'aigua. Aquests ermots on flairegen les farigoles i l'espígol,....,són la manifestació neta i clara del règim mediterrani de pluges del fons de la Cerdanya.

El muntanyam de la Solana
El granit, que forma la part superior del muntanyam de tota la Solana,....., s'ha descompost en blocs arrodonits...., els quals s'han apilat els un damunt d'altres, d'una  manera caótica, formant un pedregar enorme per llur extensió, pel volum de les pedres i pels seus agombolaments fantàstics, els quals en alguns indrets,....., fan pensar en monuments megalítics aixecats per una raça de gegants.

La regió alpestre
D'amunt de l'escampall caòtic de Targassona comença la regió lacustre del Carlit,........, sobre la qual s'alça una munió de pics trencats i esquerdillats per les gelades i els sols ardents........Dalt del planell els gels ribotejaren la superfície, i ara, hi resten els circs afaisonats per les antigues congestes i els clots enfondits pels corrents de glaç, els quals avui, omplerts per aigües, formen el rosari d'estanys que embelleixen el massís amb el miralleig de llurs aigües cristal.lines......
Aleshores la solitud d'aquestes altures és interrumpuda per la remor i els esquellerincs de vacades i eugassades, pels lladrucs dels gossos dels ramats i de tant en tant per algún crit de pastor. Més amunt hi ha el desert:; tarteres immenses davallen dels cims ingents;.. ....els rocs caiguts s'agombolen en caos immensos.
Per aquests deserts només pugen els esquerps isards......i els alpinistes ardits que cerquen l'emoció de les fortes ascensions.

El muntanyam de la Baga
.......les carenes encrestallades es desfàn en tarteres entre la negror de les pinedes.

La serra del Cadí
No te més que altures mitjanes.....però l'originalitat dels seu tallat, que no té parió en la comarca, li dóna una grandiositat que supera l'alçada, atrau les mirades i la fa esborrable en el record. 
Per això més que el Carlit i que el Puigmal, vertaders gegants d'aquestes serres, el murallam del Cadí s'imposa a la mirada observadora el mateix quan cobreixen les neus hivernals espurnejants sota del sol de gener o quan el dauren els sols d'agost, tant quan s'encén  amb les llums del matí com quan es vesteix de blau en la penombra del capvespre.

Els roures monumentals de Valldarques

Baixant a Barcelona per la Seu d'Urgell vaig perdrem, -a l'alçada de Coll de Nargó-, per una carretera solitària que serpentejaba pel bell mig d'un paisatge oblidat que em va portar a Valldarques, un poble situat damunt d'un penya-segat  flanquejat per una doble cinglera. Un somni més que un poble.

           

Abans d'arribar a Valldarques ja vaig veure que al costat de la carretera hi havia  uns roures impressionants,  vaig pensar que la quilometrada hauria valgut la pena. Després de  visitar minuciosament el poble  vaig enfilar carretera amunt fins trobar els roures . La meva sorpresa va ser infinita quan vaig veure els dos cartells d'arbres monumental catalogats per la Generalitat de Catalunya. Impressionats. Aquí els teniu.

 

Es veuen molt esclarissats perqué tot just les fulles començaven a despuntar. Són els roures de Cal Vilàs de Valldarques. Una ruta que us recomano.

                                                                                                         

Mapa ecològic de Sarrià

Fa gairebé un any que vaig iniciar la recerca d'arbres singulars entre la Seu d'Urgell i Puigcerdà amb l'objectiu  de fer un llibre.

La passió pel tema es manté i, fins i tot crec que creix, tant es així, que també estic localitzant arbres singulars a Sarrià, el meu barri natal. En Jordi Bigas em va convidar a una reunió de l'Ecocomissió de la casa Orlandai  per engegar un projecte interdisciplinar  i participatiu que consisteix en fer un mapa ecològic del barri: un mapa digital per capes, cada una de les quals correspon a un paràmetre o contingut ambiental com ara els recursos hídrics, energètics, punts de venda ecològica, arbres singulars, etc, etc.

El dia de la presentació del projecte es farà un itinerari,- obert a tots els veins-, per conèixer alguns dels  arbres singulars del nostre barri i confeccionar-ne la seva fitxa tècnica.

Del primer dia de recerca em quedo amb la visita a l'horta dels caputxins de Sarrià. 

Una petita bassa per regar 

Flors, horts, fruiters i el convent dels caputxins al fons

El caquier, l'arbre dels caquis

Un dels germans de 91 anys, fangant l'hort

Un racó del bosquet dels caputxins de Sarrià

El pi gros i l'alzina de Begues

Vam anar a fer un esmorzar de forquilla amb els meus germans a Begues, el poble on haviem estiuejat molts anys tota la família. Vaig voler anar a veure el pi gros per recordar aquelles magnífiques tardes que anavem a  berenar sota la seva ombra.
El pi es mort, nomès queda dret el tronc i alguna branca principal. Sembla que un llamp el va matar.
Em va sorprendre molt l'aspecte torsionat del tronc. Observeu-lo a les fotografies.

 

També vam anar a veure l'alzina de la Plaça Camilo Riu, on de petits hi passavem tardes senceres jugant enfilats a les seves branques.

Sequoies i cedres a la Torre del Remei

Al terme municipal de Bolvir hi ha la torre del Remei, un palauet modernista convertit en hotel que te un ampli i romàntic jardí on hi destaquen per les seves excepcionals dimensions dues sequoies i un cedre just a l'entrada principal. Una visita molt recomanable.

 

El roure del Confòs

El divendres passat vam anar al poble d'Ansovell aprop de la Seu d'Urgell per recollir  informació sobre el roure del Confòs, un arbre impressionant situat al marge de la GR-150 que va en direcció a Cava, el Querforadat i Estana, entre altres. El camí d'accés des d'Ansovell es un corriol amb força pendent que va serpentejant pel vell mig d'un magnífic bosc mixte de planifolis, roures boixos i algún pi roig.

La Montse Roldòs i l'Anna Aguilar

L'arbre te un perímetre a 1,30 d'alçada de 4,32mt, la qual cosa ens indica que es tracta d'un gegant arbori i, està catalogat com AUC (arbre protegit per la legislació urbanística o cultural).

La Rosa

Apunt de la Rosa (la meva germana)