divendres, 18 de novembre del 2016
dissabte, 11 de juny del 2016
Una alzina impressionant als Ports de Beseit
L'excursió pel riu Matarranya a través de ponts i passeres de fusta, ens permet descobrir els preciosos racons que el riu ha modelat al llarc de la història en el massís dels Ports de Beseit.
tL'estret del Parrisal, un congost espectacular amb parets de més de 60m dàlçada per on circulen tranquiles les aigües del riu Matarranya.
Els Ports de Beseit, és un massís muntanyós d e grans dimensions on conflueixen Catalunya, Aragó i el País Valencià.
diumenge, 1 de maig del 2016
El verd cementiri de Colonia
M'agrada conèixer els cementiris de les ciutats que visito i m'agrada gaudir del silenci i de la pau que transpúa dins aquests espais de pregaria.
Vaig anar a Colonia a veure la meva amiga Viqui i per fi vaig acostar-m'hi, feia temps que volia visitar-lo. Em vaig quedar perplexa de la seva bellesa i exuberància florística.
Melaten Friedhof és el cementeri central de la ciutat de Colonia, el més gran i el més vell. Data del 1810, es a dir més de dos cents segles d'antiguitat. Conté més de 55.000 tombes de celebritats i nisagues familiars. Amb una superfície de 435.000m2 el recinte dibuixa una quadrícula perfecte amb els seus carrers, places i racons entranyables. Una illa verda amb multitud d'arbres centenaris arrenglerats a banda i banda dels carrers, entre les tombes, amb una munió de flors multicolors i cants d'ocells ensordidors. Un paradís natural on es pot llegir una part de la història de la ciutat.
Vaig anar a Colonia a veure la meva amiga Viqui i per fi vaig acostar-m'hi, feia temps que volia visitar-lo. Em vaig quedar perplexa de la seva bellesa i exuberància florística.
Melaten Friedhof és el cementeri central de la ciutat de Colonia, el més gran i el més vell. Data del 1810, es a dir més de dos cents segles d'antiguitat. Conté més de 55.000 tombes de celebritats i nisagues familiars. Amb una superfície de 435.000m2 el recinte dibuixa una quadrícula perfecte amb els seus carrers, places i racons entranyables. Una illa verda amb multitud d'arbres centenaris arrenglerats a banda i banda dels carrers, entre les tombes, amb una munió de flors multicolors i cants d'ocells ensordidors. Un paradís natural on es pot llegir una part de la història de la ciutat.
 |
| Anant cap el cementiri |
divendres, 4 de març del 2016
L'únic roure martinenc a Barcelona
Al carrer Esteve Terrades de Barcelona, tocant a la Ronda de Dalt, podem observar un roure centenari que habita dins el jardí de l'escola d'educació especial Lexía. Ès l'únic roure martinenc de Barcelona i está catalogat com a arbre d'interés local per la seva espectacular grandaria .
La pressió veinal va aconseguir salvar aquest arbre de l'especulació urbanística i també l'escola.
El que més m'ha sorprés d'aquest roure es veure com a principis de març les fulles encara es mantenen verdes sobre l'arbre i es desenvolupen paral.lelament nous brots de la nova primavera.
Efectivament, a conseqüència del clima temperat d'aquest hivern
les fulles ni han canviat de color ni han caigut, les tijes s'han allargat, s'han desenvolupat nous borrons i han eclosionat centenars de d'aments florals que coexisteixen amb les fulles de l'any passat. El clima está fent el tonto.
La pressió veinal va aconseguir salvar aquest arbre de l'especulació urbanística i també l'escola.
Efectivament, a conseqüència del clima temperat d'aquest hivern
les fulles ni han canviat de color ni han caigut, les tijes s'han allargat, s'han desenvolupat nous borrons i han eclosionat centenars de d'aments florals que coexisteixen amb les fulles de l'any passat. El clima está fent el tonto.
diumenge, 28 de febrer del 2016
divendres, 29 de gener del 2016
Els meus arbres a la revista Descobrir Catalunya
Aquest gener de 2016 ha sortit publicat a la revista DESCOBRIR un reportatge dedicat a la fotògrafa Adriana Olsina, en el qual es mostren quatre de les diverses fotografíes d'arbres que ha fet pel meu projecte de llibre sobre els arbres singulars de l'Alt Urgell i la Cerdanya.
Aquesta secció, anomenada MIRADES, ocupa 4 dobles pàgines i recull el treball de diferents fotògrafs que capturen imatges a través de la seva particular mirada.
Per anar fent "bullir l'olla" us mostro dues magnífiques fotografíes del futur llibre, que us permetrà veure la qualitat tècnica i artística d'aquesta jove fotògrafa que és pura passió
Aquesta secció, anomenada MIRADES, ocupa 4 dobles pàgines i recull el treball de diferents fotògrafs que capturen imatges a través de la seva particular mirada.
Per anar fent "bullir l'olla" us mostro dues magnífiques fotografíes del futur llibre, que us permetrà veure la qualitat tècnica i artística d'aquesta jove fotògrafa que és pura passió
diumenge, 24 de gener del 2016
La vida s'obre camí
Avui a La Vanguardia, a la secció de Tendències, un interessantíssim article sobre la capacitat de la natura a imposar-se sobre els efectes devastadors de les tragèdies més grans.Com la vida prospera sobre l'extermini.
John Hersey en el reportatge "Hiroshima" a la revista Time deia: "Cobrint-ho tot- sobre les restes de la ciutat, les clavegueres, .........-s'estenia una capa de verdor fresca, vivaç, ufanosa i optimista, que creixia fins i tot dels fonaments de cases en ruïnes"...."L'herba cobria les cendres, i entre els ossos de la ciutat florien flors silvestres. ...."La bomba no només havia deixat intactes els òrgans subterranis de les plantes; els havia estimulat"....."hi havia violetes, campanetes i lliris, flors de soja, verdolagues i bardanes i sèsam i mill salvatge".. "el galzeran no només floria entre les restes carbonitzades de la mateixa planta sinó que s'obria pas a nous llocs entre maons i a través de les esquerdes de l'asfalt. Semblava com si s'hagués llançat una càrrega de llavors de galzeran juntament amb la bomba",
Revista Science (2009): article "Com les plantes van sobreviure a Txernobil". un equip de científics va descobrir canvis en les proteïnes de les llavors de soja. Tenien una quantitat més gran d'una proteïna que protegeix les plantes dels metalls pesants. "Semblava que les plantes s'estaven protegint a si mateixes de la radiació".
A la zona d'exclusió de Txernòbil, d'un radi de 50Km la presència de mamífers és "exageradament alta". diu el físic Jordi Garcia Orella de la Universitat Autònoma de Barcelona. I afegeix que es probable que la radiació hagi poguut tenir un efecte positiu en algunes plantes, pero suggereix què una de les explicacions més poderoses per entendre l'augment de la biodiversitat és l'absència d'èssers humans. "La radiació és un depredador químic, però l'home es el gran depredador".
Fukushima comença a empassar-se els cotxes abandonats en l'accident nuclear del 2001
Un carrer de Txernòbil comença a convertir-se en bosc
Narcís Prat, ecòleg de la UB ressalta la gran capacitat de regeneració de la vegetació davant la radioactivitat i després de qualsevol catàstrofe. "La natura tendeix a recuperar el terreny perdut en una cursa de colonització imparable. Primer petites plantes, després arbres, animals fins aconformar un sistema estable.
Pocs anys després de la guerra greco-xipriota, que va deixar la ciutat balnearia de Varosha sense ciutadans, la força de les flors va esbotzar l'asfalt, plantes exuberants s'enfilaven per tot arreu, les cases desapareixien sota un munt de buguenvíl.lies i les diminutes llavors de ciclàmen infiltrades en les esquerdes de l'asfalt aixecaven lloses senceres de ciment de la ciutat abandonada.
Jordi Pigem, filòsof i escriptor, sosté que aquest xoc entre la imatge ruïnosa i la pulsiò biològica en els escenaris de grans tragèdies, ressona en el nostre imaginari perqué reflecteix el risc d'autodestrucciò i perqué en el fons sabem que l'horitzò es ple de núvols foscos i que un colapse global es molt més probable que un futur d'utopies tecnològiques".Recorda també que "després de cada una de les grans extincions a la Terra, la diversitat de la vida ha crescut exponencialment, "com un arbre que rebrota amb més força després d'haver estat podat, com un bosc que es regenera després d'un incendi". "Es tracta de mirar menys l'arquitectura, els automòbils i els aparadors i contemplar més els arbres al carrer, perquè pttits o grans, sempre majestuosos, creixen entre l'asfalt i el ciment, i són un prodigi molt més extraordinari que qualsevol invenciò humana, ja que produeixen oxígen, abrsorveixen CO2, fixen nitrògen, sintetitzen sucre complexos, destil.len aigua, fabriquen fusta, aprofiten la llum solar es creen a si mateixos i un llarg etc....."
L'article és molt més llarg i us convido a que el llegiu. La Vanguardia, TENDENCIES, Diumenge 24 de gener de 2016, "La vida s'obre camí"
John Hersey en el reportatge "Hiroshima" a la revista Time deia: "Cobrint-ho tot- sobre les restes de la ciutat, les clavegueres, .........-s'estenia una capa de verdor fresca, vivaç, ufanosa i optimista, que creixia fins i tot dels fonaments de cases en ruïnes"...."L'herba cobria les cendres, i entre els ossos de la ciutat florien flors silvestres. ...."La bomba no només havia deixat intactes els òrgans subterranis de les plantes; els havia estimulat"....."hi havia violetes, campanetes i lliris, flors de soja, verdolagues i bardanes i sèsam i mill salvatge".. "el galzeran no només floria entre les restes carbonitzades de la mateixa planta sinó que s'obria pas a nous llocs entre maons i a través de les esquerdes de l'asfalt. Semblava com si s'hagués llançat una càrrega de llavors de galzeran juntament amb la bomba",
Revista Science (2009): article "Com les plantes van sobreviure a Txernobil". un equip de científics va descobrir canvis en les proteïnes de les llavors de soja. Tenien una quantitat més gran d'una proteïna que protegeix les plantes dels metalls pesants. "Semblava que les plantes s'estaven protegint a si mateixes de la radiació".
A la zona d'exclusió de Txernòbil, d'un radi de 50Km la presència de mamífers és "exageradament alta". diu el físic Jordi Garcia Orella de la Universitat Autònoma de Barcelona. I afegeix que es probable que la radiació hagi poguut tenir un efecte positiu en algunes plantes, pero suggereix què una de les explicacions més poderoses per entendre l'augment de la biodiversitat és l'absència d'èssers humans. "La radiació és un depredador químic, però l'home es el gran depredador".
Un carrer de Txernòbil comença a convertir-se en bosc
Narcís Prat, ecòleg de la UB ressalta la gran capacitat de regeneració de la vegetació davant la radioactivitat i després de qualsevol catàstrofe. "La natura tendeix a recuperar el terreny perdut en una cursa de colonització imparable. Primer petites plantes, després arbres, animals fins aconformar un sistema estable.
Pocs anys després de la guerra greco-xipriota, que va deixar la ciutat balnearia de Varosha sense ciutadans, la força de les flors va esbotzar l'asfalt, plantes exuberants s'enfilaven per tot arreu, les cases desapareixien sota un munt de buguenvíl.lies i les diminutes llavors de ciclàmen infiltrades en les esquerdes de l'asfalt aixecaven lloses senceres de ciment de la ciutat abandonada.
Jordi Pigem, filòsof i escriptor, sosté que aquest xoc entre la imatge ruïnosa i la pulsiò biològica en els escenaris de grans tragèdies, ressona en el nostre imaginari perqué reflecteix el risc d'autodestrucciò i perqué en el fons sabem que l'horitzò es ple de núvols foscos i que un colapse global es molt més probable que un futur d'utopies tecnològiques".Recorda també que "després de cada una de les grans extincions a la Terra, la diversitat de la vida ha crescut exponencialment, "com un arbre que rebrota amb més força després d'haver estat podat, com un bosc que es regenera després d'un incendi". "Es tracta de mirar menys l'arquitectura, els automòbils i els aparadors i contemplar més els arbres al carrer, perquè pttits o grans, sempre majestuosos, creixen entre l'asfalt i el ciment, i són un prodigi molt més extraordinari que qualsevol invenciò humana, ja que produeixen oxígen, abrsorveixen CO2, fixen nitrògen, sintetitzen sucre complexos, destil.len aigua, fabriquen fusta, aprofiten la llum solar es creen a si mateixos i un llarg etc....."
L'article és molt més llarg i us convido a que el llegiu. La Vanguardia, TENDENCIES, Diumenge 24 de gener de 2016, "La vida s'obre camí"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)