Xipressos en perill a Barcelona

Tècnics de Parcs i Jardins de Barcelona em van comentar que les espècies de xiprer, Cupressus macrocarpa s'estaven morint tots per una enfermetat desconeguda. En aquestes fotos veiem com tallen un xiprer mort a l'Avinguda Diagonal.

 

 

Ordesa, la senda de los cazadores

"La senda de los cazadores"
L'any passat vaig anar a Ordesa i em vaig quedar amb les ganes de fer la "senda de los cazadores". Aquest any, després de múltiples deliberacions l'hem fet. S'inicia l'itinerari amb un  camí costerut que va fent zigues-zagues per salvar un desnivell de 600 metres d'una tacada. Després, el camí es fa planer per la "faja de Pelay" fins a la cola de caballo.
Increible.
Aquest any la tardor cromàtica havia passat però tanmateix, vam poder gaudir de la catifa de fulles de faig que ho entapissava tot.

 600metres de desnivell fets. En aquest punt, un mirador espectacular sobre tota la vall d'Oresa.

 La cola de caballo

 De baixada: les "gradas de Soaso"

El til.ler de Sant Romà

El llibre sobre els arbres singulars avança. Aquí tenim el til.ler de Sant Romà, un arbre ufanós i robust amb un encreuament de branques secundàries ple de racons per explorar, un refugi per sentir aprop el batec de les fulles i per fondre't entre els fils de llum i de color que travessen la capçada.

Un clop a la festa Major de Travesseres

El darrer cap de setmana de juliol es celebra la festa Major de Travesseres. Tradicionalment, el dia abans, es va a la muntanya a tallar un arbre addient per situar-lo al bell mig de la plaça del poble i penjar farvalants al seu voltant. L'arbre escollit aquest any ha estat un clop (Populus sp), en les anteriors edicions s'havien plantat freixes, cirerers i pins, però mai un clop.

 

La botànica vista pel fotògraf Karl Blossfeldt

El professor i artista alemany Karl Blossfeldt (1865-1932) va dedicar una gran part de la seva vida a fotografiar els detalls més ocults, intims i sorprenents de l'anatomia de les plantes, totes aquelles formes i estructures que escapen a la nostra visió però que és poden captar amb òptiques adequades.
Un univers ple de sensibilitat i bellesa.
Blossfeldt deia, que "les plantes han de ser valorades com estructures totalment artistiques i arquitectòniques".

 

Un pi negre als estanys de la Pera

 Per fi vaig trobar aquest pi aprop dels estanys de la Pera. És un pi negre  amb un perímetre de 4,80m per sota de la branca lateral. És rabassut i vell com els camins, amb un tronc lleugerament  cònic i robust, arrugat pels anys i pel pes extrem del seu brancatge. 
A la base del tronc un conjunt de gruixudes arrels superficials es prolonguen al voltant de l’arbre i s’endinsen sota terra per sortir una mica més enllà formant nous brots subsidiaris. La capçada, un pel esclarissada, però força ufanosa de fullam. La branca lateral presenta una fisura longitudinal preocupant.

Casa abandonada

Vaig trobar aquesta foto per Internet. Em va fascinar

Beth Moon, fotografies nocturnes de baobabs

Paisatges del te a Sri Lanka

Viatge a Sri Lanka, maig de 2015.
L'antiga Ceilan, el 4art país productor de te del mon. Es cultiva a la part central i muntañosa de l'illa on la humitat, els vents i les pluges afavoreixen la producció d'un te d'alta qualitat.
Él te, Camelia sinensis, és una planta arbustiva que sembla de jardineria per l'aspecte coriaci i lluent de les seves fulles. Es planta seguint les corbes de nivell del terreny i prefereix els pendents per evitar l'embassament d'aigua que no tolera.

El plançons és planten quan tenen uns 15-20cm d'alçada i al cap de 2 anys quan assoleixen 150-180cm es poden  a 30cm i es deixen creixer  fins a l'alçada de la cintura per facilitar la recolecció que no s'inicia fins als 3 o 5 anys. Mentrestant és poden regularment, mantenint sempre la mateixa alçada.
La collita consisteix en escapçar els brots tendres de la planta, dos o tres fulles tendres. Es fa manualment i les recolectores son dones tamils molt hàbils i ràpides.

Per evitar l'exposició directa del sol, -que no afavoreix la qualitat de la producció, es planten arbres de capçada esclarissada com les acàcies que actuen de filtres difusors de la llum solar.
Els paisatges del te, llavors, esdevenen preciosos, quan gran arbres situats regularment entre la catifa d'un verd cridaner que entapissa turons i pendents, projecten subtils ombres sobre la plantació que es van desplaçant al compàs del sol.

Els paisatges del te m'han enamorat a Sri Lanka. Els més bonics i espectaculars, amb boires, pluges i sol els vam veure anant amb tren cap a Nwara Eliya i no els vam poder fotografiar.

El jardí botànic de Kandy (Sri Lanka)

Viatge a Sri Lanka. Maig 2014.
Una parada obligada a un dels jardins botànics més grans i espectaculars del mon. Es localitza a 7 km de Kandy, a Peradeniya. Te 60 hectàrees, una mitjana de 2 milions de visitants annuals d'arreu del mon, 450 treballadors i la seva història és remonta al 1371.

Cavanillesia platanifolia, Bombacaceae, Panamà

 Ficus benjamina

Bambú

Jardineres

Tala de sequoia a Puigcerdà, ara fa uns 50 anys

En Joan Cot Formentir (amb la dona i el gos) ha dedicat tota la seva vida a fer de jardiner. Actualment als seus 82 anys segueix en actiu perque li agrada tant la seva feina que no pot deixar-la. "S'estima més treballar" que veure la televisió com diu ell
Ha estat el jardiner de Villa Paulita, on vivia quan era petit i de  moltes altres grans mansions al voltant del llac de Puigcerdà. Torres singulars amb jardins esplèndits i moltes d'elles amb sequoies vingudes de les amèriques, en aquells anys que aquesta pràctica estava de moda entre la burgesia catalana.

Em va deixar aquestes magnífiques fotografies de la tala d'una sequoia a Villa Paulita que tenia moltes branques mortes.
Les fotografies parlen per si soles.

Sorpreses al barri de Sant Martí de Puigcerdà

Explorant els voltants de Puigcerdà vaig descobrir l'oblidat barri de Sant Martí d'Aravó que es localitza a la part baixa de la Vila, al costat  del riu Aravó o Querol  i de la via del ferrocarril.
Un  pont d'estil gòtic d'orígen romà perfectament conservat creua el riu,  i molt aprop, queden les restes de la "Farinera", una antiga fàbrica de farina que abastia Puigcerdà i gran part dels pobles de Cerdanya.  Va esdevenir  tot un referent fins als anys 70 que ès va cremar, sembla a ser, intencionadament.

Al costat del pont, s'eleva vertical un cirerer altíssim no gaire ufanòs però amb un únic tronc principal gruixut i lluent, al cap d'amunt del qual és visualitza una escadusera capçada plena de flors blanques.

Dins els límits de la farinera tres avets, un d'ells  potser centenari, s'ordenen dins un espai que podia formar part,  molt provablement  d'un àrea enjardinada dins el complex industrial de l'època.

 El pont de Sant Martí i el cirerer a primer terme

 Observant l'alçada del cirerer

 La capçada florida del cirerer

 El jardí de la "Farinera" amb els tres avets en línia i les restes de la fàbrica.

Un dels recs que alimentaven la "Farinera"

Un gran roure al parc de la Font del Racó

Situat a la falda de la serra de Collserola i amagat entre els revolts de l'avinguda del Tibidabo, el parc de la Font del Racó ès un espai forestal amb un fort pendent que conté la vegetació primitiva típicament mediterrània que inclou garrofers, pins blancs i pinyoners, xipresos, palmeres, etc. i algunes espècies introduides de jardineria com els grans lledoners que hi habiten.
A la part baixa del parc hi trobem un enorme i elegantíssim roure catalogat com arbre d'interés local. Amb una alçada d'uns 18mt, i amb més de 100 anys de vida, el roure te una capçada ampla i majestuosa formada per grans branques que s'enlairen buscant la llum dins el conjunt forestal.