dilluns, 13 d’abril del 2015

La pandemia dels oms


 A l'entrada del poble de Travesseres hi ha un om d'uns 10m d'alçada en molt bon estat de conservació. Un veí del poble em va dir que en el mateix lloc n' hi havia un de molt gran que va morir fa molt temps d'una greu enfermetat i que posteriorment van plantat aquest que va venir vacunat d'orígen.






La malaltia ès de fet una pandemia associada a un fong (Ceratocistis ulmi) que obstaculitza els conductes de la saba i l'arbre comença a marcir-se i en pocs mesos es mort. Les espores del fong les transporta un petit insecte escolítid que s'alimenta de les fulles i la fusta de l'arbre. Tanmateix la segona via d'infecció ès a través de les arrels d'un arbre malalt que infecta als que hi ha aprop.

Els oms són arbres caducifolis que viuen preferentment en zones humides. Les fulles són ovals, alternes, un xic asimètriques i doblement dentades. Les flors apareixen abans que les fulles i són inflorescències de color vermellós. Els fruits són samares alades.
.

diumenge, 12 d’abril del 2015

Una alzina surera catalogada al parc de Monterols

 

Al parc de Monterols de Barcelona trobem una alzina surera centenària catalogada com a arbre d’interès local.
La surera o també anomenat suro, és un arbre de mida mitjana que pot assolir excepcionalment els 20m d’alçada, les seves fulles persistents, verdes tot l’any són menudes  i peludes al revers. La capçada és força esclarissada i el tronc, sovint tortuós.
El tret més característic d’aquest arbre és l’escorça de color gris clar, molt gruixuda i esponjosa, profundament clivellada que recobreix el tronc i el conjunt del brancatge i de la que s’extreu el suro, que té múltiples aplicacions industrials. Tanmateix el suro és un formidable aïllant tèrmic que protegeix l’arbre del foc, de manera que és una de les poques espècies capaç de rebrotar després d’un incendi forestal.
La surera fa boscos esclarissats a la terra baixa mediterrània anomenats suredes, on conviu amb altres espècies arbòries com les alzines els castanyers o el pi pinyoner i amb espècies arbustives com ara l’arboç, el bruc, l’argelaga, l’arç i l’estepa. A causa de l’extracció comercial del suro la majoria de suredes han perdut el sotabosc primitiu

divendres, 10 d’abril del 2015

Garrofers centenaris al parc de Monterols

 

Els garrofers centenaris del parc. Ceratonia siliqua
Quelcom rellevant del parc de Monterols és la gran quantitat de garrofers centenaris que hi habiten, hereus d’un passat agrícola, sovint de fam i misèria.
Originaris del golf Pèrsic, els garrofers, els van introduir els fenicis arreu del litoral mediterrani per la seva resistència a la sequera i als sols erms. El seu fruit, la garrofa, és un llegum gran, de color bru, gairebé negre a la maturitat, que durant segles s’ha utilitzat com a farratge per al bestiar i en menor proporció també l’ha consumit l’home. Amb la seva polpa s’han elaborat dolços, begudes i sobretot succedani de xocolata.

A Catalunya, després de la guerra civil espanyola i de la crisi de la vinya a causa de la fil·loxera els garrofers es van expandir arreu del litoral. Amb la industrialització i la conseqüent davallada del bestiar de treball, el conreu de la garrofa va entrar en regressió. Avui, cercles gastronòmics la reivindiquen.

divendres, 27 de març del 2015

Un jardí de cactus a Altafulla


 

Un jardí molt particular, el de l'Antonio Diaz Cazorla, un informàtic retirat que fa més de 10 anys es dedica exclusivament  als cactus. Es va comprar un tros de bosc al costat d'Altafulla i no ha parat d'ampliar el seu jardí amb espècies autòctones i exòtiques que ha aconseguit viatjant arreu  del mon. Per a garantir el regatge, ha construit un conjunt de  bases i superfícies de recepció d'aigua de pluja que li ha permès una gran autonomia, a excepció d'algún estiu extremadament eixut que s'ha vist obligat a comprar aigua.


 

L'Antonio treballa al seu jardí de sol a sol, es una passió que viu en solitari i que comparteix ocasionalment amb amics i visitants esporàdics. Coneix el nom científic de les més de 600 espècies de cactus que te plantats, que cuida amb absoluta dedicació i estima.
Compagina la jardineria amb l'art, construeix instal.lacions escultòriques amb una gran càrrega simbòlica a base de pedres de diferents colors, textures, formes i tamanys.


 












divendres, 6 de març del 2015

La primavera molt a prop



Depenent del clima, a les darreries del mes de  febrer  ametllers i mimoses escampen la seva fragància i color arreu del paisatge. Clapes blanques lleugerament rosades alternen amb punts de color d’un groc cridaner  com si fossin alegres pinzellades pintades sobre un fons d’hivern. Aquest dibuix ens mostra la proximitat de la primavera, l’estació  més productiva de l’any,  la que desferma sobtadament un allau de vida i de color.
En molt pocs dies, el paisatge canvia radicalment, els arbres s’omplen de fulles les flors despleguen el seu arsenal multicolor i l’herba tendre entapissa tots els racons del territori.
L’eclosió de les flors es un dels moments estel·lars de la primavera, el seu color no es un caprici de la natura sinó que respon a una necessitat estratègica d’atraure  insectes per garantir la reproducció de l’espècie, així doncs les flors més vistoses es pol·linitzen mitjançant insectes i les menys atractives a través del vent o altres mitjans.

L’ametller. Prunus dulcis
L’ametller es el primer fruiter que ens avisa de la proximitat de la primavera. Obre les seves flors abans que sortint les fulles quan encara fa fred  i fins i tot quan glaça.
És un arbre de secà de la terra baixa, d’origen oriental i naturalitzat a la regió mediterrània. Pertany a l’extensa família de  les rosàcies amb fulles lanceolades i dentades i amb flors molt abundants amb 5 pètals de color blanc lleugerament rosat.
El fruit de color verdós i amb un borrissol superficial és l’ametlló i la llavor, -la part comestible-, l’ametlla de gran valor nutricional que conté proteïnes, greixos, sucres vitamines i minerals en quantitats variables.
Es cultiven dues varietats d’arbres que donen ametlles dolces i amargues. Les amargues són tòxiques i s’utilitzen  per a fer cremes i altres cosmètics i les dolces tenen infinitat d’aplicacions en la indústria alimentaria i a la nostra cuina. La closca llenyosa tanmateix s’utilitza com a combustible.
L’ametlla és el fruit sec que té el grau de cotització més elevat en el mercat internacional de la fruita seca.



Monserrat al fons des de l'autopista de Manresa, anant cap a Cerdanya

dilluns, 23 de febrer del 2015

El perer centenari de Cava a l'Alt Urgell

El perer del camp de l'Era fotografiat per l'Adriana Olsina.
Una fotografia magnífica amb l'arbre encarat a la serralada del Cadí.
A primer terme jo, la Lluna i l'Antonio de cal Pubill, un personatge afable i rialler que viu en un mas perdut en aquest indret oblidat. La seva companyia: la soledat de les muntanyes