Temps de neu a la vall de la LLosa

 Avui amb l'Adriana Olsina, hem anat a la Vall de la Llosa a fotografiar el til.ler de cal Jan i el bosc de ribera que creix als dós costats del riu cristal-lí que dóna nom a la vall.
Un dia fred, excepcional i variable al mateix temps. Les boires pujàven des del Segre i s'esvaien misteriosament un cop assolien alçada. Els nuvòls anaven i venien i una imperceptible brisa feia caure la neu inestable que jeia endormiscada sobre les branques d'arbres i arbusts.

El til.ler de cal Jan de la Llosa no és un exemplar molt vell però té una capçada molt regular i amb una gran densitat de fulles que a la primavera no deixa veure el brancatge. .
El Jan m'explicava que els seus pares quan es van casar van comprar un plançó de til.ler  d'uns 20-30cm que el transportaren dins una maleta per plantar-lo al costat de la casa. Els fills sempre van sentir dir que aquell til.ler no s'havia de tallar mai.

El pi de l'Orri i el pi de les tres branques de l'Orri.

El pi de l'Orri

Un divendres lluminós però gèlid.
Enfilem cap a Cava per fotografiar el Pi de l'Orri amb l'Adriana Olsina, la fotògrafa que em farà les fotos de capçalera del llibre que estic fent sobre arbres singulars.
Deixem el cotxe al poble i comencem a caminar per una pista forestal sobre un mantell de neu pols de 10cm. No agafem els bastons ni les raquetes, pensem que és una imprudència anar-hi però seguim caminant fins arribar al punt on l'itinerari s'enfila per un bosc en pendent ple de pins i boixos colgats de neu.
Les fites queden amagades, consultem el GPS i aconseguim arribar-hi després de 3 hores de recerca.
El  fred ens immobilitza, no puc agafar cap nota i l'Adriana amb prou feines pot prémer el disparador de la càmera.

El pi de les 3 branques de l'Orri

Dos grans pins roigs s'enfilen ufanosos en aquest indret.
El pi de l'Orri te un perímetre de 4,60m i puja dret i recte cap a munt  i el Pi de les tres branques de l'Orri  totalment diferent doncs es bifurca gairebé des de la base en 3 grans branques que al seu torn es ramifiquen en altres. El seu perímetre assoleix el sis metres.

La roureda d'Ambret

Feia temps que volia conèixer la roureda d'Ambret, un paratge magnífic situat a la vall de la Llosa entre Lles de Cerdanya i Ardòvol.
Una roureda jove i tupida que entapissa les dues vessants de la vall  com una catifa contínua que assolirà el seu clímax cromàtic a la primavera i a la tardor. Hi tornaré per gaudir dels colors i del vent fresc a la cara.

Una única casa de pagés al fons de la vall en la qual hi viu una familia  amb dues filles que gestionen una petita explotació ramadera de vaques lleteres. Una aventura molt valenta en aquests temps de crisi.

Les formes capritxoses del glaç

"GÈNESI" de Sebastiao Salgado

"GÈNESI", una exposició d'en Sebastiao Salgado al Caixa Fòrum que aplega 270 fotografies de llocs verges del planeta. Un projecte fotogràfic que està més aprop de l'art que de la descriptiva, una joia en blanc i negre que frapa per la seva bellessa i sensibilitat.

Ancient trees: portraits of time

Una molt bona amiga, la Núria Roldós, em va passar una informació sobre un llibre que va trobar per Internet que es diu "Ancient Trees: Portraits of Time", un recull de  magnífiques fotografies d'arbres centenaris que l'artista canadenca Beth Moon ha realitzat durant 14 anys arreu del món.
Les fotografies en blanc i negre són autèntiques obres d'art  i expressen el caràcter sagrat i monumental d'aquests gegants.

El teix a "LA CONTRA" de la Vanguardia

Avui en Victor -M. Amela signa una entrevista amb en Fred Hageneder, músic i especialista en arbres. Parlen del seu arbre preferit, el teix, d'orígen europeu des de fa 15 milions d'anys. Les primeres cultures europees ja el veneraven. Alguns exemplars tenen més de 5.000 anys, per tant és pot dir que és immortal, existia ja a l'època dels dinosaures.
L'escorça, les fulles i les llavors, contenen "taxina", una substància cardiotòxica que paralitza el cor en dosis elevades. Per contra les flors, -que son baies carnoses de color vermell-, son comestibles (sense les llavors, es clar). Es una cónifera sense pinyes i sense resina, sempre verda, que viu de forma aillada i està en regressió  a causa de l'explotació que va patir per l'aprofitament de la seva apreciada fusta resistent i flexible i per les seves propietats  medicinals i verinoses.  Celtes i càntabres se suïcidaven amb llavors de teix per no rendir-se a l'enemic i el "taxol" s'utilitza com a anticancerígen.

El Teix de Cal Arderiu a Das de Cerdanya

La Vall d'Ordesa i Monte Perdido

Increible excursió de 4 dies al Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido al Pirineu Aragonés. Una sortida magnífica i altament recomanable per veure un Pirineu molt diferent al català.

El parc te diferents figures de protecció. El 1918 fou declarat Parc Nacional, el 1977 Reserva de la Biosfera i el 1997 Patrimoni de la Humanitat.

És el massis calcari més alt d'Europa i  el Monte Perdido el pic més alt (3.355m) d'on surten de forma mes o menys radial crestes muntanyoses i valls glaciars com  la vall d'Ordesa  solcada pel riu Arazas, el Cañon de Añisclo pel riu Bellós i la vall de Pineta regada pel Cinca entre altres.

Los Llanos de La Larri  a la Vall de Pineta

San Juan de Plan, població situada a la Vall de Chistau que llinda per l'est amb el parc Nacional d'Ordessa

Posets-Maladeta, al final de la Vall de Chistau

 El Cañon de Añisclo

 Pont al cañón de Añisclo

Ordesa: fageda a la part baixa de la vall

Ordesa:  accés a les cascades del Estrecho

Ordesa: las gradas de Soaso

Ordesa: arribant al circ glacial de Soaso

Ordessa: Cola de Caballo al final del circ glacial

  Faig centenari a la vall de Bujaruelo