El pi de l'Orri i el pi de les tres branques de l'Orri.

El pi de l'Orri

Un divendres lluminós però gèlid.
Enfilem cap a Cava per fotografiar el Pi de l'Orri amb l'Adriana Olsina, la fotògrafa que em farà les fotos de capçalera del llibre que estic fent sobre arbres singulars.
Deixem el cotxe al poble i comencem a caminar per una pista forestal sobre un mantell de neu pols de 10cm. No agafem els bastons ni les raquetes, pensem que és una imprudència anar-hi però seguim caminant fins arribar al punt on l'itinerari s'enfila per un bosc en pendent ple de pins i boixos colgats de neu.
Les fites queden amagades, consultem el GPS i aconseguim arribar-hi després de 3 hores de recerca.
El  fred ens immobilitza, no puc agafar cap nota i l'Adriana amb prou feines pot prémer el disparador de la càmera.

El pi de les 3 branques de l'Orri

Dos grans pins roigs s'enfilen ufanosos en aquest indret.
El pi de l'Orri te un perímetre de 4,60m i puja dret i recte cap a munt  i el Pi de les tres branques de l'Orri  totalment diferent doncs es bifurca gairebé des de la base en 3 grans branques que al seu torn es ramifiquen en altres. El seu perímetre assoleix el sis metres.