La glicina floreix

La glicina (Wisteria sinensis), és una planta enfiladisa molt vigorosa originària de la Xina que floreix a finals d'hivern, abans que les fulles eclosionin.
Les flors agrupades en raïms penjants son de color lila o violeta i ofereixen durant pocs dies un espectacle únic. Es conreua com a planta ornamental o decorativa.

El faig "Setrill", arbre monumental al Pedraforca

 El 23 de març d'enguany vam fer una excursió als boscos de Gresolet, situats dins el Paratge Natural d'Interés Nacional del Massis del Pedraforca amb l'objectiu de veure un faig monumental.
Vam recòrrer una fageda magnífica que entapissava una vall pròxima al santuari de Gresolet.

 El faig "Setrill", arbre monumental recentment catalogat. Anomenat així per la seva semblaça a un setrill d'oli.

 Els faigs, despullats de fulles permetien veure les siluetes dels arbres. A les vessants on el bosc era poc tancat el sotabosc era ple de boix. La presència de líquens i molses a la cara nord dels troncs.

El Pedraforca un gegant petri imponent.

El 3er cedre més vell de Barcelona

A l'escola del Sagrat cor de Sarrià, al passeig de la Reina Elisenda hi ha un cedre del Líban que ès el tercer més vell de Barcelona.
Està molt esclarissat, però el seu estat de conservació es prou bó. El tronc a 1,30m te un perímetre de 3,28m.

Aquelles tardes sota el pi gros de Begues

Revisant casualment alguns àlbums de fotografies vaig trobar unes fotos del pi gros de Begues quan era viu. No eren fotos antigues dels avis, no, eren forografies que jo vaig fer quan en Ton era menut. No les tenia gens presents, va ser una sorpresa.

En Ton, el 3er per la dreta amb els seus cosins

Abans i.............

després. Un llamp el va matar

El parc del laberint d'Horta

Ahir vaig visitar per primer cop el Parc del Laberint de Barcelona. La veritat es que no tinc paraules per descriure les emocions que es van desfermar al contemplar aquest immens jardí amagat. Impressionant, bellíssim. Altament recomanable.

 

Els jardins secrets de Barcelona

He estat fullejant el llibre "Els jardins secrets de Barcelona", una recopilació fotogràfica d'alguns jardins privats de la ciutat. En un dels pròlegs Oscar Tusquets fa referència al jardi com un espai que "domestica i ordena el caos de la natura".
L'insigne jardiner Nicolau Rubió i Tudurí, deia que "el jardí neix d'una pretensió mística i  de l'enyorament del paradís perdut". El pròleg del llibre també resumeix alguns pensaments de'n Josep Pla que deia que
el pagés desconfia de la vegetació perqué les arrels mouen els fonaments i enlairen els paviments i  les plantes enfiladisses destrossen les façanes, envaeixen, enrosquen i tomben tot alló que troben pel davant. La pagesia ha mantingut sempre neta de vegetació les seves masies i eres.

El gran capital

El meu amic, en Jordi Bigues, ha impulsat un projecte molt interessant i entranyable. Es tracta de recollir totes les llavors d'un únic arbre i plantar-les als vivers  municipals de Barcelona amb la finalitat d'escampar els plansons a altres àrees verdes de la ciutat i evaluar-ne la seva productivitat.

L'arbre escollit ès una alzina situada a la Plaça Vila de Madrid al centre neuràlgic de Barcelona. La recol.lecció dels glans es fa mitjançant una xarxa i un embut  i tindrà lloc durant tot el més de novembre i gener de 2014.  

En Jordi porta recollides més de 8.000 llavors, de les quals 2.300 ja s'han plantat.
Cada llavor, cada glà es portador del material genètic que garanteix la supervivència de l'especie, ès el que en Jordi anomena "El gran capital", el gran tresor que hem de preservar per garantir el futur de la humanitat.

En Jordi Bigues en el viver municipal els Tres Pins de Barcelona  observant les primeres llavors plantades amb el director del viver i un tècnic.