diumenge, 24 de gener del 2016

La vida s'obre camí

Avui a La Vanguardia, a la secció de Tendències, un interessantíssim article sobre la capacitat de la natura a imposar-se sobre els efectes devastadors de les tragèdies més grans.Com la vida prospera sobre l'extermini.
John Hersey en el reportatge "Hiroshima" a la revista Time deia: "Cobrint-ho tot- sobre les restes de la ciutat, les clavegueres, .........-s'estenia una capa de verdor fresca, vivaç, ufanosa i optimista, que creixia fins i tot dels fonaments de cases en ruïnes"...."L'herba cobria les cendres, i entre els ossos de la ciutat florien flors silvestres. ...."La bomba no només havia deixat intactes els òrgans subterranis de les plantes; els havia estimulat"....."hi havia violetes, campanetes i lliris, flors de soja, verdolagues i bardanes i sèsam i mill salvatge".. "el galzeran no només floria entre les restes carbonitzades de la mateixa planta sinó que s'obria pas a nous llocs entre maons i a través de les esquerdes de l'asfalt. Semblava com si s'hagués llançat una càrrega de llavors de galzeran juntament amb la bomba",

Revista Science (2009):  article "Com les plantes van sobreviure a Txernobil". un equip de científics va descobrir canvis en les proteïnes de les llavors de soja. Tenien una quantitat més gran d'una proteïna que protegeix les plantes dels metalls pesants. "Semblava que les plantes s'estaven protegint a si mateixes de la radiació".
A la zona d'exclusió de Txernòbil, d'un radi de 50Km la presència de mamífers és "exageradament alta". diu el físic Jordi Garcia Orella de la Universitat Autònoma de Barcelona.  I afegeix que es probable que la radiació hagi poguut tenir un efecte positiu en algunes plantes, pero suggereix què una de les explicacions més poderoses per entendre l'augment de la biodiversitat és l'absència d'èssers humans. "La radiació és un depredador químic, però l'home es el gran depredador".
 Fukushima comença a empassar-se els cotxes abandonats en l'accident nuclear del 2001

Un carrer de Txernòbil comença a convertir-se en bosc

Narcís Prat, ecòleg de la UB ressalta la gran capacitat de regeneració de la vegetació davant la radioactivitat i després de qualsevol catàstrofe. "La natura tendeix a recuperar el terreny perdut en una cursa de colonització imparable. Primer petites plantes, després arbres, animals fins aconformar un sistema estable.
Pocs anys després de la guerra greco-xipriota, que va deixar la ciutat balnearia de Varosha sense ciutadans, la força de les flors va esbotzar l'asfalt,  plantes exuberants s'enfilaven per tot arreu, les cases desapareixien sota un munt de buguenvíl.lies i les diminutes llavors de ciclàmen infiltrades en les esquerdes de l'asfalt aixecaven lloses senceres de ciment de la ciutat abandonada.

Jordi Pigem, filòsof i escriptor, sosté que aquest xoc entre la imatge ruïnosa i la pulsiò biològica en els escenaris de grans tragèdies, ressona en el nostre imaginari perqué reflecteix el risc d'autodestrucciò i perqué en el fons sabem que l'horitzò es ple de núvols foscos i que un colapse global es molt més probable que un futur d'utopies tecnològiques".Recorda també que "després de cada una de les grans extincions a la Terra, la diversitat de la vida ha crescut exponencialment, "com un arbre que rebrota amb més força després  d'haver estat podat, com un bosc que es regenera després d'un incendi". "Es tracta de mirar menys l'arquitectura, els automòbils i els aparadors i contemplar més els arbres al carrer, perquè pttits o grans, sempre majestuosos, creixen entre l'asfalt i el ciment, i són un prodigi molt més extraordinari que qualsevol invenciò humana, ja que produeixen oxígen, abrsorveixen CO2, fixen nitrògen, sintetitzen sucre complexos, destil.len aigua, fabriquen fusta, aprofiten la llum solar es creen a si mateixos i un llarg etc....."
L'article és molt més llarg i us convido a que el llegiu. La Vanguardia, TENDENCIES, Diumenge 24 de gener de 2016, "La vida s'obre camí"



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada