dimecres, 7 de gener del 2015
"GÈNESI" de Sebastiao Salgado
"GÈNESI", una exposició d'en Sebastiao Salgado al Caixa Fòrum que aplega 270 fotografies de llocs verges del planeta. Un projecte fotogràfic que està més aprop de l'art que de la descriptiva, una joia en blanc i negre que frapa per la seva bellessa i sensibilitat.
Ancient trees: portraits of time
Una molt bona amiga, la Núria Roldós, em va passar una informació sobre un llibre que va trobar per Internet que es diu "Ancient Trees: Portraits of Time", un recull de magnífiques fotografies d'arbres centenaris que l'artista canadenca Beth Moon ha realitzat durant 14 anys arreu del món.
Les fotografies en blanc i negre són autèntiques obres d'art i expressen el caràcter sagrat i monumental d'aquests gegants.
Les fotografies en blanc i negre són autèntiques obres d'art i expressen el caràcter sagrat i monumental d'aquests gegants.
dilluns, 1 de desembre del 2014
El teix a "LA CONTRA" de la Vanguardia
Avui en Victor -M. Amela signa una entrevista amb en Fred Hageneder, músic i especialista en arbres. Parlen del seu arbre preferit, el teix, d'orígen europeu des de fa 15 milions d'anys. Les primeres cultures europees ja el veneraven. Alguns exemplars tenen més de 5.000 anys, per tant és pot dir que és immortal, existia ja a l'època dels dinosaures.
L'escorça, les fulles i les llavors, contenen "taxina", una substància cardiotòxica que paralitza el cor en dosis elevades. Per contra les flors, -que son baies carnoses de color vermell-, son comestibles (sense les llavors, es clar). Es una cónifera sense pinyes i sense resina, sempre verda, que viu de forma aillada i està en regressió a causa de l'explotació que va patir per l'aprofitament de la seva apreciada fusta resistent i flexible i per les seves propietats medicinals i verinoses. Celtes i càntabres se suïcidaven amb llavors de teix per no rendir-se a l'enemic i el "taxol" s'utilitza com a anticancerígen.
L'escorça, les fulles i les llavors, contenen "taxina", una substància cardiotòxica que paralitza el cor en dosis elevades. Per contra les flors, -que son baies carnoses de color vermell-, son comestibles (sense les llavors, es clar). Es una cónifera sense pinyes i sense resina, sempre verda, que viu de forma aillada i està en regressió a causa de l'explotació que va patir per l'aprofitament de la seva apreciada fusta resistent i flexible i per les seves propietats medicinals i verinoses. Celtes i càntabres se suïcidaven amb llavors de teix per no rendir-se a l'enemic i el "taxol" s'utilitza com a anticancerígen.
 |
| El Teix de Cal Arderiu a Das de Cerdanya |
dissabte, 8 de novembre del 2014
La Vall d'Ordesa i Monte Perdido
Increible excursió de 4 dies al Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido al Pirineu Aragonés. Una sortida magnífica i altament recomanable per veure un Pirineu molt diferent al català.
El parc te diferents figures de protecció. El 1918 fou declarat Parc Nacional, el 1977 Reserva de la Biosfera i el 1997 Patrimoni de la Humanitat.
És el massis calcari més alt d'Europa i el Monte Perdido el pic més alt (3.355m) d'on surten de forma mes o menys radial crestes muntanyoses i valls glaciars com la vall d'Ordesa solcada pel riu Arazas, el Cañon de Añisclo pel riu Bellós i la vall de Pineta regada pel Cinca entre altres.
Los Llanos de La Larri a la Vall de Pineta
San Juan de Plan, població situada a la Vall de Chistau que llinda per l'est amb el parc Nacional d'Ordessa
Posets-Maladeta, al final de la Vall de Chistau
El Cañon de Añisclo
Pont al cañón de Añisclo
Ordesa: fageda a la part baixa de la vall
Ordesa: accés a les cascades del Estrecho
Ordesa: las gradas de Soaso
Ordesa: arribant al circ glacial de Soaso
Ordessa: Cola de Caballo al final del circ glacial
El parc te diferents figures de protecció. El 1918 fou declarat Parc Nacional, el 1977 Reserva de la Biosfera i el 1997 Patrimoni de la Humanitat.
És el massis calcari més alt d'Europa i el Monte Perdido el pic més alt (3.355m) d'on surten de forma mes o menys radial crestes muntanyoses i valls glaciars com la vall d'Ordesa solcada pel riu Arazas, el Cañon de Añisclo pel riu Bellós i la vall de Pineta regada pel Cinca entre altres.
 |
| Faig centenari a la vall de Bujaruelo |
diumenge, 5 d’octubre del 2014
L'alzina surera d'Eller
Aquesta espècie, genuinament mediterrània, s'ha adaptat perfectament a l'alçada i al clima hostil dels hiverns cerdans. Ês un exemplar únic a Cerdanya .
En Ventura Altarriba em va dir que aquesta alzina la va plantar fa moltes dècades un pastor d'Êller que feia la trashumància de la Cerdanya a l'Empurdà, terra de suros. Sembla (s'ha de comprovar) que aquest mateix pastor en va plantar d'altres en el mateix recorregut.
dimecres, 3 de setembre del 2014
El bosc singular de Riu de Cerdanya
El 19 de juliol d'enguany,-a la Vanguardia-, un titular alertava sobre una imminent tala d'arbres centenaris al parc natural del Cadí-Moixeró. El bosc, situat al municipi de Riu de Cerdanya, està inclós a l'inventari de boscos singulars de Catalunya que recull un total de 292 boscos d'un alt valor ecològic que representen només el 0,3% de la superfície forestal del país.
El bosc, anomenat "Les Bagues de Riu", es una de les avetoses més madures i més grans de Catalunya. Amb una superfície de 120 hectàrees i amb exemplars d'entre 140 i 160 anys te un interès científic excepcional.
Tant bon punt vaig llegir la noticia, vaig preparar la motxila i cap a Riu de Cerdanya, un poblet que es troba molt aprop de la boca nord del Tunel del Cadí.
De fet l'avetossa de Riu és un bosc mixte de pi roig amb predomini d'avets que evoca els boscos dels follets i de les bruixes. Un bosc misteriós poblat de bolets diferents com les amanites, els peus de rata o les nyores. Amb clarianes cobertes d'una catifa verda i suau o amb zones més fosques i humides a les vessants nord on predominen les molses.
Una pista que surt de Riu de Cerdanya ens porta al refugi del Serrat de les Esposes on deixem el cotxe i enfilem a peu la pista que s'endinsa cap al bosc.
El refugi te un aspecte molt curiós i divertit. La noia que ho porta, molt agradable, el te ple de plantes i taules amb estovalles florejades de molts colors. Sembla més un "patio andaluz" que un refugi de muntanya. Molt recomanable.
El bosc, anomenat "Les Bagues de Riu", es una de les avetoses més madures i més grans de Catalunya. Amb una superfície de 120 hectàrees i amb exemplars d'entre 140 i 160 anys te un interès científic excepcional.
Tant bon punt vaig llegir la noticia, vaig preparar la motxila i cap a Riu de Cerdanya, un poblet que es troba molt aprop de la boca nord del Tunel del Cadí.
El refugi te un aspecte molt curiós i divertit. La noia que ho porta, molt agradable, el te ple de plantes i taules amb estovalles florejades de molts colors. Sembla més un "patio andaluz" que un refugi de muntanya. Molt recomanable.
dimecres, 16 de juliol del 2014
Arbres en línia al "Canal du Midi"
Per evitar l'evaporació i consolidar els marges es van plantar arbres en línia a banda i banda del canal, sobretot plàtans però també xipressos, roures i pins pinyoners.
Molts d'aquest arbres han mort i s'han substituit per altres de joves però, la gran majoria segueixen en peu observant i acompanyant a navegants i
bicicletaires que volen conèixer aquest
magnífic racó del nostre planeta. El comerç pel canal va disminuir quan es va imposar el ferrocarril, a principis del segle XX. Ara el canal, catalogat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat s'utilitza nomès amb finalitats turístiques,
ja que la gran quantitat de rescloses que es van construir per salvar el desnivell de 190m determina una navegació lenta i feixuga que fa inviable qualsevol possibilitat de negoci competitiu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)