Al carrer Esteve Terrades de Barcelona, tocant a la Ronda de Dalt, podem observar un roure centenari que habita dins el jardí de l'escola d'educació especial Lexía. Ès l'únic roure martinenc de Barcelona i está catalogat com a arbre d'interés local per la seva espectacular grandaria .
La pressió veinal va aconseguir salvar aquest arbre de l'especulació urbanística i també l'escola.
El que més m'ha sorprés d'aquest roure es veure com a principis de març les fulles encara es mantenen verdes sobre l'arbre i es desenvolupen paral.lelament nous brots de la nova primavera.
Efectivament, a conseqüència del clima temperat d'aquest hivern
les fulles ni han canviat de color ni han caigut, les tijes s'han allargat, s'han desenvolupat nous borrons i han eclosionat centenars de d'aments florals que coexisteixen amb les fulles de l'any passat. El clima está fent el tonto.
Hola!!!
ResponEliminaCada any fa igual! ;)
No només hi deu influir el clima en aquest comportament: es tracta d'un arbre vell i força gran, sa i amb molt fullatge, que deu ser capaç d'acumular una quantitat suficient de sava, tot i la disminució d'hores de llum de la tardor/hivern i la dismunició de la temperatura que farien caure les fulles d'altres arbres (en aquestes condicions, a un arbre caducifoli habitual no li surt a compte mantenir les fulles, el rendiment de la fotosíntesi es baix i es pot produir estrès oxidatiu que impactaria negativament a tot l'arbre). De tal forma, la dificultat per refredar aquesta sava (hivern atemperat, grandària de l'arbre, etc), tot i la reducció d'hores de llum de la tardor/hivern i temperatura, la sava d'aquest arbre segueix circulant i nodrint l'arbre durant més temps, i li permet mantenir les fulles velles fins l'entrada de la primavera, enraderint l'oxidació de la clorofil·la i la mort de la fulla. I així el tenim, d'extraordinari :D