El teix a "LA CONTRA" de la Vanguardia

Avui en Victor -M. Amela signa una entrevista amb en Fred Hageneder, músic i especialista en arbres. Parlen del seu arbre preferit, el teix, d'orígen europeu des de fa 15 milions d'anys. Les primeres cultures europees ja el veneraven. Alguns exemplars tenen més de 5.000 anys, per tant és pot dir que és immortal, existia ja a l'època dels dinosaures.
L'escorça, les fulles i les llavors, contenen "taxina", una substància cardiotòxica que paralitza el cor en dosis elevades. Per contra les flors, -que son baies carnoses de color vermell-, son comestibles (sense les llavors, es clar). Es una cónifera sense pinyes i sense resina, sempre verda, que viu de forma aillada i està en regressió  a causa de l'explotació que va patir per l'aprofitament de la seva apreciada fusta resistent i flexible i per les seves propietats  medicinals i verinoses.  Celtes i càntabres se suïcidaven amb llavors de teix per no rendir-se a l'enemic i el "taxol" s'utilitza com a anticancerígen.

El Teix de Cal Arderiu a Das de Cerdanya

La Vall d'Ordesa i Monte Perdido

Increible excursió de 4 dies al Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido al Pirineu Aragonés. Una sortida magnífica i altament recomanable per veure un Pirineu molt diferent al català.

El parc te diferents figures de protecció. El 1918 fou declarat Parc Nacional, el 1977 Reserva de la Biosfera i el 1997 Patrimoni de la Humanitat.

És el massis calcari més alt d'Europa i  el Monte Perdido el pic més alt (3.355m) d'on surten de forma mes o menys radial crestes muntanyoses i valls glaciars com  la vall d'Ordesa  solcada pel riu Arazas, el Cañon de Añisclo pel riu Bellós i la vall de Pineta regada pel Cinca entre altres.

Los Llanos de La Larri  a la Vall de Pineta

San Juan de Plan, població situada a la Vall de Chistau que llinda per l'est amb el parc Nacional d'Ordessa

Posets-Maladeta, al final de la Vall de Chistau

 El Cañon de Añisclo

 Pont al cañón de Añisclo

Ordesa: fageda a la part baixa de la vall

Ordesa:  accés a les cascades del Estrecho

Ordesa: las gradas de Soaso

Ordesa: arribant al circ glacial de Soaso

Ordessa: Cola de Caballo al final del circ glacial

  Faig centenari a la vall de Bujaruelo

               

L'alzina surera d'Eller

Al poblet d' Èller hi ha una ufanosa alzina surera que creix arressarada dels vents del nord gràcies a dues parets de pedra seca que debien ser restes d'una antiga masia.
Aquesta espècie, genuinament mediterrània, s'ha adaptat perfectament a l'alçada i al clima hostil dels hiverns cerdans. Ês un exemplar únic a Cerdanya .

En Ventura Altarriba em va dir que aquesta alzina la va plantar fa moltes dècades un pastor d'Êller que feia la trashumància de la Cerdanya a l'Empurdà, terra de suros. Sembla (s'ha de comprovar) que aquest mateix pastor en va plantar d'altres en el mateix recorregut.

El bosc singular de Riu de Cerdanya

El 19 de juliol d'enguany,-a la Vanguardia-, un titular alertava sobre una imminent tala d'arbres centenaris al parc natural del Cadí-Moixeró. El bosc, situat al municipi de Riu de Cerdanya, està inclós a l'inventari de boscos singulars de Catalunya que recull un total de 292 boscos d'un alt valor ecològic que representen només el 0,3% de la superfície forestal del país.
El bosc, anomenat "Les Bagues de Riu",  es una de les avetoses més madures i més grans de Catalunya. Amb una superfície de 120 hectàrees i amb exemplars d'entre 140 i 160 anys te un interès científic excepcional.
Tant bon punt vaig llegir la noticia, vaig preparar la motxila i cap a Riu de Cerdanya, un poblet que es troba molt aprop de la boca nord del Tunel del Cadí.

De fet l'avetossa de Riu és un bosc mixte de pi roig amb predomini d'avets que evoca els boscos dels follets i de les bruixes.  Un bosc misteriós poblat de bolets diferents com les amanites, els peus de rata o les nyores. Amb clarianes cobertes d'una catifa verda i suau o amb zones més fosques i humides a les vessants  nord on predominen les molses.

Una pista que surt de Riu de Cerdanya ens porta al refugi del Serrat de les Esposes on deixem el cotxe i enfilem a peu la pista que s'endinsa cap al bosc.
El refugi te un aspecte molt curiós i divertit. La noia que ho porta, molt agradable, el te ple de plantes i  taules amb estovalles florejades de molts colors. Sembla més un "patio andaluz" que un refugi de muntanya. Molt recomanable.

Arbres en línia al "Canal du Midi"

 

 Una ruta en bicicleta des de Toulouse a Narbona  pel Canal du Midi, un canal que travessa França des de  l'Atlàntic al Mediterrani,  una obra faraònica que es va construir fa més de 300 anys per a propiciar el transport i l'intercanvi de mercaderies entre diferents regions.

Per evitar l'evaporació i consolidar els marges es van plantar arbres en línia a banda i banda del canal, sobretot plàtans però també xipressos, roures i pins pinyoners.
Molts d'aquest arbres han mort i s'han substituit per altres de joves però, la gran majoria segueixen en peu observant i acompanyant a navegants i
bicicletaires que volen conèixer aquest
magnífic racó del nostre planeta.                

El comerç pel canal va disminuir quan es va imposar el ferrocarril, a principis del segle XX. Ara el canal, catalogat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat s'utilitza nomès amb finalitats turístiques, 
ja que la gran quantitat de rescloses que es van construir per salvar el desnivell de 190m determina una navegació lenta i feixuga que fa inviable qualsevol possibilitat de negoci competitiu.

L'arbre de pedra de Mig Vi

Fa pocs dies es va fer una jornada de portes obertes a la Finca de Mig vi, al municipi de Lles de Cerdanya. 
Tenia molta curiositat per saber que es feia en aquest lloc  que durant un parell  d'anys ha sofert una transformació increible.  Com va dir l'Àngel, el seu ideòleg i propietari, Mig vi és un laboratori d'experimentació agrícola i forestal orientat a investigar, divulgar i crear producte en un entorn d'alta muntanya. Un espai obert a tothom que volgui desenvolupar projectes. 
Jo em vaig quedar amb el magnífic arbre construït a la pared de pedra que hi ha sota la casa. 
Un arbre que convida a aixoplugar-te sota la seva capçada. Tot un símbol.

 

L'alzina monumental de la Font de can Massanet a Vilafant

Vam  anar a l'Escala d'Empordà a fer un tomb amb l'Oriol Solina  i l'Anna Aguilar. Vaig aprofitar per consultar el llistat d'arbres monumentals de la Generalitat  per veure quins hi havia per la zona.
A Vilafant hi ha aquesta espectacular alzina, sota la qual brolla una font d'aigua fresca.
És un magnífic exemplar que te un diàmetre de capçada enorme com un parasol gegant.

Gegants a Alemania I

Til.ler al pati de l'esglesia a Ruckeroth

300-400 anys, 10,08m perìmetre

A Ruckeroth un enorme til.ler de 5 branques s´alça majestuós en un petit turó al costat del jardí de

l´esglesia del poble. A la base del tronc, -de més de 10 metres de perímetre-, hi creixen multitud de brots que impedeixen veure amb nitidesa les gegantines proporcions de l´arbre, la qual cosa-, li resta espectacularitat. L´estat de salut de l´arbre és immillorable.

Podat per la part superior de la capçada, aquest exemplar de més d´11 metres de perímetre presenta la base del tronc totalment buida. Hi pots passar a través i observar les dues estretes bases del tronc que sustenten l´arbre  i que sembla impossible que puguin nodrir d´aigua i nutrients el conjunt ufanós de la capçada.
Realment la natura és sàvia!.

500-800 anys, 11,65m perímetre

Til.ler al pati de l'esglesia a  Langendernbach

Gegants a Alemania II

Roure a Endlichhofen

250-370 anys, 7,40m de perimetre

Aquest magnífic roure a Endlichhofen està situat en un lloc excepcional: al bell mig d´un prat rodejat de verds camps de cereals que permet observar-lo des de tots els angles possibles.
Un cartell situat al costat d´una zona d´esbarjo ens informa que l´arbre, -en el decurs de la seva historia-, ha patit dos incendis provocats per llamps, i un bombardeig de les tropes alemanyes. Malgrat aquests incidents l´arbre mostra tot el seu potencial i ufanor. És senzillament espectacular.

Roure a Dausenau (300-400 anys/ 9,15m)

El roure de Dausenau situat a la vora d´un afluent del Rhin és una arbre ben curiós. La primera impressió em transporta als llibres de contes de fades i bruixes dels infants, arbres
d´aquells que podien caminar i parlar. Pràcticament foradat per dins, l´arbre creix en un marge del riu i presenta enormes esborancs a diferents altures que estan protegits per reixes metàl.liques, una de les quals porta inscrita l´edat estimada de
l´arbre: 1.000anys, una xifra més que agosarada.
Recentment han urbanitzat l´espai i han construït una estructura per evitar la caiguda de branques que impedeix, malauradamnent, la visibilitat de l´arbre des del passeig que hi ha a sota a la vora del riu.

Un roure monumental a Ortedó

 El roure de la Moixa Picurt, es diu així aquest arbre monumental  que fa més de 4m de perímetre.
Un nom ben estrany que no aconsegueixo esbrinar el seu significat  malgrat la recerca a Internet.
A Ortedó fan un festival de cinema de muntanya amb el mateix nom, però,...... anem al gra, aquest roure és al costat mateix de la carretera i no llueix del tot, pero és un exemplar digne de veure. El poble també es molt bonic i els seus voltants son deliciosos.

Sorpreses a l'Avinguda Schierbeck de Puigcerdà

Una glicina que s'enfila per sobre la tanca d'un vell xalet.

Ahir volia anar a Guils a veure que hi trobava, però abans volia prendre mides i localitzar amb GPS la gran sequoia  del garden center que hi ha abans d'arrivar a Bourgmadame.
Casualment vaig baixar amb el cotxe per l'avinguda Schierbeck de Puigcerdà i vaig descobrir una pila de cases d'estiueig amb magnífics exemplars d'arbres força vells, alguns d'ells centenaris.

 Un cedre que no he pogut mesurar però que ben segur te un perímetre superior als 3 metres.




Un desmai  imponent al bellmig de l'entrada d'una gran casa senyorial.

                                                                         Un xalet amb un cedre i un avet de gairebé 3m de perímetre

El terme municipal de Cava: un niu de roures centenaris

Roure del Cortal de les Esposes

Roures al prat del Pairot i Saurina

Alzina de Vinyoles

Borda del Pairot i Saurina

El terme municipal de Cava comprén els nuclis de Vinyoles Cava Ansovell i el Querforadat.
Es el municipi de l'alt Urgell i la Cerdanya més ric en arbres centenaris.
El departament de medi ambient de la Generalitat en té catalogats una quinzena, dels quals 7 són roures i la resta pins, boixos i perers, i una única alzina espectacular a San Cristófol de Vinyoles.