El pi gros i l'alzina de Begues

Vam anar a fer un esmorzar de forquilla amb els meus germans a Begues, el poble on haviem estiuejat molts anys tota la família. Vaig voler anar a veure el pi gros per recordar aquelles magnífiques tardes que anavem a  berenar sota la seva ombra.
El pi es mort, nomès queda dret el tronc i alguna branca principal. Sembla que un llamp el va matar.
Em va sorprendre molt l'aspecte torsionat del tronc. Observeu-lo a les fotografies.

 

També vam anar a veure l'alzina de la Plaça Camilo Riu, on de petits hi passavem tardes senceres jugant enfilats a les seves branques.

Sequoies i cedres a la Torre del Remei

Al terme municipal de Bolvir hi ha la torre del Remei, un palauet modernista convertit en hotel que te un ampli i romàntic jardí on hi destaquen per les seves excepcionals dimensions dues sequoies i un cedre just a l'entrada principal. Una visita molt recomanable.

 

El roure del Confòs

El divendres passat vam anar al poble d'Ansovell aprop de la Seu d'Urgell per recollir  informació sobre el roure del Confòs, un arbre impressionant situat al marge de la GR-150 que va en direcció a Cava, el Querforadat i Estana, entre altres. El camí d'accés des d'Ansovell es un corriol amb força pendent que va serpentejant pel vell mig d'un magnífic bosc mixte de planifolis, roures boixos i algún pi roig.

La Montse Roldòs i l'Anna Aguilar

L'arbre te un perímetre a 1,30 d'alçada de 4,32mt, la qual cosa ens indica que es tracta d'un gegant arbori i, està catalogat com AUC (arbre protegit per la legislació urbanística o cultural).

La Rosa

Apunt de la Rosa (la meva germana)

Giusseppe Penone: art i arbres

La meva amiga Cristina Figuerola em va parlar d'un artista italià, en Giusseppe Penone, nascut a un poblet de Itàlia l'any 1947 que treballa amb troncs, escorces d'arbres,  boscos pedres i rierols.
Em va fascinar la seva obra i el seu enginy per buidar troncs fins arribar al cor de l'arbre.

En Giusseppe Penone va ser membre del moviment italià Art povera que basen el seu treball en la observació meticulosa de la natura i l'empremta que deixen els humans sobre ella.
L'arbre es un dels elements centrals en la seva obra, que busca crear una mitologia  que defineixi una nova relació entre l'home i la natura. La seva obra d'aparent senzillesa ha anat evolucionant  adquirint una gran gama de matissos.
                                                                                                                                                                        

El roure del camí vell de Beixec

En Salvador de cal Rei de Beixec, un home gran de més de 70 anys que vaig coincidir casualment amb ell al bar Cadí de Martinet em va dir, -mentre jo li explicava que buscava arbres grans pel terme-, que abans d'arribar al poble de Beixec pel camí vell  hi havia un roure  molt gran a la fondalada que valia la pena veure`l.
Ningú me n'havia parlat mai d'aquest roure, vaig prepara-ho tot per anar-hi l'endemà ben dora.

L'arbre, sense fulles perqué es hivern creix en un marge molt inclinat i el seu tronc principal es bifurca en dues grans branques plenes de molsa. 

 Al fons la serralada del Cadí i el poble de Beixec i en primer pla els cavalls pasturant al collet on vaig deixar el cotxe.