Temps de neu a la vall de la LLosa

 Avui amb l'Adriana Olsina, hem anat a la Vall de la Llosa a fotografiar el til.ler de cal Jan i el bosc de ribera que creix als dós costats del riu cristal-lí que dóna nom a la vall.
Un dia fred, excepcional i variable al mateix temps. Les boires pujàven des del Segre i s'esvaien misteriosament un cop assolien alçada. Els nuvòls anaven i venien i una imperceptible brisa feia caure la neu inestable que jeia endormiscada sobre les branques d'arbres i arbusts.

El til.ler de cal Jan de la Llosa no és un exemplar molt vell però té una capçada molt regular i amb una gran densitat de fulles que a la primavera no deixa veure el brancatge. .
El Jan m'explicava que els seus pares quan es van casar van comprar un plançó de til.ler  d'uns 20-30cm que el transportaren dins una maleta per plantar-lo al costat de la casa. Els fills sempre van sentir dir que aquell til.ler no s'havia de tallar mai.

El pi de l'Orri i el pi de les tres branques de l'Orri.

El pi de l'Orri

Un divendres lluminós però gèlid.
Enfilem cap a Cava per fotografiar el Pi de l'Orri amb l'Adriana Olsina, la fotògrafa que em farà les fotos de capçalera del llibre que estic fent sobre arbres singulars.
Deixem el cotxe al poble i comencem a caminar per una pista forestal sobre un mantell de neu pols de 10cm. No agafem els bastons ni les raquetes, pensem que és una imprudència anar-hi però seguim caminant fins arribar al punt on l'itinerari s'enfila per un bosc en pendent ple de pins i boixos colgats de neu.
Les fites queden amagades, consultem el GPS i aconseguim arribar-hi després de 3 hores de recerca.
El  fred ens immobilitza, no puc agafar cap nota i l'Adriana amb prou feines pot prémer el disparador de la càmera.

El pi de les 3 branques de l'Orri

Dos grans pins roigs s'enfilen ufanosos en aquest indret.
El pi de l'Orri te un perímetre de 4,60m i puja dret i recte cap a munt  i el Pi de les tres branques de l'Orri  totalment diferent doncs es bifurca gairebé des de la base en 3 grans branques que al seu torn es ramifiquen en altres. El seu perímetre assoleix el sis metres.

La roureda d'Ambret

Feia temps que volia conèixer la roureda d'Ambret, un paratge magnífic situat a la vall de la Llosa entre Lles de Cerdanya i Ardòvol.
Una roureda jove i tupida que entapissa les dues vessants de la vall  com una catifa contínua que assolirà el seu clímax cromàtic a la primavera i a la tardor. Hi tornaré per gaudir dels colors i del vent fresc a la cara.

Una única casa de pagés al fons de la vall en la qual hi viu una familia  amb dues filles que gestionen una petita explotació ramadera de vaques lleteres. Una aventura molt valenta en aquests temps de crisi.

Les formes capritxoses del glaç

"GÈNESI" de Sebastiao Salgado

"GÈNESI", una exposició d'en Sebastiao Salgado al Caixa Fòrum que aplega 270 fotografies de llocs verges del planeta. Un projecte fotogràfic que està més aprop de l'art que de la descriptiva, una joia en blanc i negre que frapa per la seva bellessa i sensibilitat.

Ancient trees: portraits of time

Una molt bona amiga, la Núria Roldós, em va passar una informació sobre un llibre que va trobar per Internet que es diu "Ancient Trees: Portraits of Time", un recull de  magnífiques fotografies d'arbres centenaris que l'artista canadenca Beth Moon ha realitzat durant 14 anys arreu del món.
Les fotografies en blanc i negre són autèntiques obres d'art  i expressen el caràcter sagrat i monumental d'aquests gegants.