Gegants a Alemania I

Til.ler al pati de l'esglesia a Ruckeroth

300-400 anys, 10,08m perìmetre

A Ruckeroth un enorme til.ler de 5 branques s´alça majestuós en un petit turó al costat del jardí de

l´esglesia del poble. A la base del tronc, -de més de 10 metres de perímetre-, hi creixen multitud de brots que impedeixen veure amb nitidesa les gegantines proporcions de l´arbre, la qual cosa-, li resta espectacularitat. L´estat de salut de l´arbre és immillorable.

Podat per la part superior de la capçada, aquest exemplar de més d´11 metres de perímetre presenta la base del tronc totalment buida. Hi pots passar a través i observar les dues estretes bases del tronc que sustenten l´arbre  i que sembla impossible que puguin nodrir d´aigua i nutrients el conjunt ufanós de la capçada.
Realment la natura és sàvia!.

500-800 anys, 11,65m perímetre

Til.ler al pati de l'esglesia a  Langendernbach

Gegants a Alemania II

Roure a Endlichhofen

250-370 anys, 7,40m de perimetre

Aquest magnífic roure a Endlichhofen està situat en un lloc excepcional: al bell mig d´un prat rodejat de verds camps de cereals que permet observar-lo des de tots els angles possibles.
Un cartell situat al costat d´una zona d´esbarjo ens informa que l´arbre, -en el decurs de la seva historia-, ha patit dos incendis provocats per llamps, i un bombardeig de les tropes alemanyes. Malgrat aquests incidents l´arbre mostra tot el seu potencial i ufanor. És senzillament espectacular.

Roure a Dausenau (300-400 anys/ 9,15m)

El roure de Dausenau situat a la vora d´un afluent del Rhin és una arbre ben curiós. La primera impressió em transporta als llibres de contes de fades i bruixes dels infants, arbres
d´aquells que podien caminar i parlar. Pràcticament foradat per dins, l´arbre creix en un marge del riu i presenta enormes esborancs a diferents altures que estan protegits per reixes metàl.liques, una de les quals porta inscrita l´edat estimada de
l´arbre: 1.000anys, una xifra més que agosarada.
Recentment han urbanitzat l´espai i han construït una estructura per evitar la caiguda de branques que impedeix, malauradamnent, la visibilitat de l´arbre des del passeig que hi ha a sota a la vora del riu.

Un roure monumental a Ortedó

 El roure de la Moixa Picurt, es diu així aquest arbre monumental  que fa més de 4m de perímetre.
Un nom ben estrany que no aconsegueixo esbrinar el seu significat  malgrat la recerca a Internet.
A Ortedó fan un festival de cinema de muntanya amb el mateix nom, però,...... anem al gra, aquest roure és al costat mateix de la carretera i no llueix del tot, pero és un exemplar digne de veure. El poble també es molt bonic i els seus voltants son deliciosos.

Sorpreses a l'Avinguda Schierbeck de Puigcerdà

Una glicina que s'enfila per sobre la tanca d'un vell xalet.

Ahir volia anar a Guils a veure que hi trobava, però abans volia prendre mides i localitzar amb GPS la gran sequoia  del garden center que hi ha abans d'arrivar a Bourgmadame.
Casualment vaig baixar amb el cotxe per l'avinguda Schierbeck de Puigcerdà i vaig descobrir una pila de cases d'estiueig amb magnífics exemplars d'arbres força vells, alguns d'ells centenaris.

 Un cedre que no he pogut mesurar però que ben segur te un perímetre superior als 3 metres.




Un desmai  imponent al bellmig de l'entrada d'una gran casa senyorial.

                                                                         Un xalet amb un cedre i un avet de gairebé 3m de perímetre

El terme municipal de Cava: un niu de roures centenaris

Roure del Cortal de les Esposes

Roures al prat del Pairot i Saurina

Alzina de Vinyoles

Borda del Pairot i Saurina

El terme municipal de Cava comprén els nuclis de Vinyoles Cava Ansovell i el Querforadat.
Es el municipi de l'alt Urgell i la Cerdanya més ric en arbres centenaris.
El departament de medi ambient de la Generalitat en té catalogats una quinzena, dels quals 7 són roures i la resta pins, boixos i perers, i una única alzina espectacular a San Cristófol de Vinyoles.

Un passeig pel pantà de Vallvidrera

 
 
Al cap vespre  una passejada pel pantà de Vallvidrera és altament estimulant. L'embassament és ben ple d'aigua i vida animal i  a les rodalies podem disfrutar de la contemplación d'un magnífic passeis de plataners i d'alguns grans pollancres.
Es va començar a construir el 1850 per garantir el subministrament d'aigua al poble de Sarrià i sembla a ser que és una de les joies de l'arquitectura hidràulica.

                                                             

Per fi he trobat el pi de Vima

 

Era al capvespre, no hi havia llum, les fotos són molt dolentes. Havia anat a la recerca del pi de Vima dos cops, seguint les indicacions d'un home gran de Bèixec. Pensava que  no el trobaria, pero afortunadament vaig estar de sort. Darrera mateix de la masia de Vima hi ha un petit tossal ple de boixos i pins que si arriba per un corriolet. Es a 50-80 metres.